Restauració del Buda Hotei

Aquesta figureta portava molts anys de calaix en calaix per casa meva. Tenia trencat un braç i vàries patacades que feien que no quedés massa bé tenir-la lluint en algun lloc... Tot i el seu mal estat mai se m’hauria ocorregut llençar-la per tot el que representa. Ans al contrari, vaig decidir atrevir-me a restaurar-la, de manera que recuperés tot el seu esplendor.

Es tracta de la figura de Hotei o Bu-dai, un mestre zen que va viure a Xina fa uns mil anys i al que també es coneix avui en dia com el Buda gras o el Buda somrient. Representa un home gras, calb i somrient que vesteix una túnica que li deixa al descobert una panxa gran, símbol de felicitat, bona sort i plenitud.

El procés de restauració de la figura ha consistit primer en esmolar i arrodonir les parts malmeses i donar una capa uniforme de pintura a tota la figura.

Després he iniciat el procés de daurat. Primer he aplicat una capa de vernís d’assecatge lent especial per daurats, que aguanta el mordent durant 4-5 hores ben bé. He anat clavant, amb molta cura, el full d’or. Alerta amb tot aquest procés perquè el full d’or és molt volàtil i difícil de treballar, cal ser molt delicat.

Ho he deixat assecar 2-3 dies. Un cop ben sec amb un pinzell molt fi ho vaig anar raspallant per treure les volves de full d’or. Tot seguit per fixar bé l’or vaig aplicar una goma laca anomenada de colradura. L’assecatge és ràpid.

                                  

L’endemà amb betum judaic vaig donar una capa a la figura sencera i després la vaig fregar aconseguint una pàtina fosca que li dóna aquest aspecte d’antic o vell.

Per últim vaig fer un peu que servís de base, amb petits retalls de fusta i amb un pintat imitació a marbre. El resultat ja el veieu, ara ja llueix en el menjador de casa.

 

Restaurem una figura de ceràmica

Es tracta d’una figura  que ja té els seus anys i que ens desconec la procedència però  que sorprèn pel material amb el qual està feta, és de ceràmica i el seu pes que és de 3kg. i 700gr. A la part de darrera té una signatura de l’autor/a que posa Maria més una inicial o cargolet al cantó i té una referència 38/... , no distingeixo bé la resta de lletres o números.

Inicialment presentava alguns aspectes clars a restaurar, tant  de pintura  com de recuperació d’alguns punts ceràmics sobretot del vestit, en algun dels seus volants,  i el llaç del cap que havien rebut algun cop i estaven malmesos com es pot veure en les fotos.

Primer vaig treballar sobre els elements trencats de la ceràmica, amb eines com la mola i la gúbia vaig anar fent petits arranjaments.

 

 

De pintura vaig imitar el color dels cabells, del vestit, llavis, mans... i finalment també de la suau pàtina grisa present a tota la figura. No vaig haver de repintar tota la nina sencera, si no repassar-la només a on va ser necessari. 

  




Hi ha alguns tocs de pinzell que es van haver de fer amb molta cura a llocs com les galtes i els ulls. 

Un cop els retocs i repassos de pintura van ser fets i ben assecats, vaig aplicar una capa de vernís setinat  a l’aigua a tota la figura i apunt.

Reconvertim un vell moblet aprofitant una antiga tela

Partim d’un vell i senzill moblet compost per un calaix i una base de vidre trencada. L’estructura és metàl·lica, molt simple i està rovellada. He intentat donar-li al conjunt un canvi, en la mesura que ha estat possible.

Primer he desmuntat les diferents parts i ho he netejat a fons. He substituït el vidre per una peça de fusta de la mateixa mida.

He donat una capa d’imprimació  uniformadora a tota la fusta, ho he fet amb un color dels que lliga amb els tons de la tela. Aquesta peça de roba, és una mena de vànova centenària, té uns 120 anys almenys.

He començat el retallat de la roba i l’ajustat de les peces a les mides del calaix i la base de sobre del moblet. Tot seguit he iniciat el procés d’enganxat. Primer he donat una capa de cola de roba, teixits, moquetes... a la fusta, després a la part interior de les peces de tela. Quan tot plegat ha agafat mordent ho he enganxat amb molta cura. Després he donat una capa de la mateixa cola, que és transparent quan es seca, a la part exterior de la roba, i he aconseguit així endurir-la.

La part metàl·lica ha precisat d’algunes atencions especials, com aplicar una capa de laca per metalls, amb l’objectiu que no es tornés a rovellar o oxidar, inclosos els dos poms del calaix que són els originals.

Finalment he aplicat una capa de vernís setinat a les peces, ja folrades de roba i ben seques, amb l’objectiu que quedi resistent i si algun dia s’hi posa un got o hi cau una mica d’aigua... no haguem de patir per res.

Bé us deixo i començo a treballar amb un nou repte: la restauració d’una figura de ceràmica, fins molt aviat!

Modernitzem un moble cantoner laminat

Aquest mes partim d’un moblet cantoner laminat. Un dels meus dos néts, el que és  adolescent, em va demanar si podia reconvertir un moble,  que feia alguns anys que tenia a la seva habitació i del que ell ja estava una mica cansat. Volia quelcom més modern i adequat a la seva edat. El repte em va semblar interessant i em vaig posar a treballar de seguida.

Vaig començar, com sempre,  donant una capa de preparació blanca tipus cel·lulòsic que serveix per endurir i permet alhora poder pintar tot seguit a sobre, cosa que vaig fer amb color blau. A les parts cantoneres vaig fer-hi un petit ratllat, com envellit o gastat.

Després vaig buscar dos papers diferents amb motius diversos, pilotes, gorres, patinets en un paper i cors, calaveres, expressions vinculades a estimar a la pau, etc. en l’altre. A les bases hi vaig encolar el primer paper i a les parets interiors el segon. 

El paper el vaig encolar posant una capa fina de cola primer al paper i després el moble, és un procés delicat.

La part exterior la vaig pintar tota ella i hi vaig clavar alguns elements retallats com ulls, llavis, cabells. I la marca de la meva pròpia mà en diversos llocs en blanc que després vaig retocar amb varis colors.

Vaig acabar fent uns esquitxos de color arreu amb vermell, blanc i ocre. Al final dues capes de vernís acrílic setinat han permès que el moblet quedi dur i a prova de ratllades... 

Feina feta i el moble ha retornat transformat a l’habitació del meu nét.

Refem un vell moble de calaixos

Es tracta d’un malmès moble de calaixos, conegut popularment a la nostra zona com un “taquilló” que, després de moltes hores de feina, es pot dir que ha canviat força, de l’abans a l’estat actual hi ha un gir radical.

He començat fent-li una neteja a fons, he extret tots els petits elements de ferro, poms i panys i he realitzat el tractament dels mateixos.

 

He llençat totes les parts de fusta trencades o degradades. He posat noves tapes al darrera del moble i també al fons de tots els calaixos. He afinat tot el moble i després amb una massilla barreja de pols mineral i un producte mata corcs he tapat els forats i altres imperfeccions i ho he tornat a polir.

Després he iniciat el procés de pintat amb una primera capa blanca d’imprimació que ha servit per donar duresa al moble. Tot seguit he aplicat al moblet una capa de plàstic de color blau, menys la part de sobre. Ho he afinat tot fent sortit el blanc de dessota.

Els plafons de les flors els he pintat amb plàstic blanc i fregat perquè només quedés blanc el fons. Després he resseguit amb to ocre els plafonets i també els rebaixats de les potes verticals.

 

A la fusta de sobre he donat tocs d’ocre amb un pinzell ampla, fent la forma d’X i  tot seguit he aplicat una pàtina de to marró. Un cop sec, nou polit del sobre però suau. Després he fet petits esquitxos blaus amb una pintura plàstica molt líquida,  tot mig difuminat i secat amb un assecador.

 

 

Després una mica més de pàtina diluïda i finalment he aplicat, a tot el moble, dues capes de vernís setinat acrílic a l’aigua.