Restauració d'un antic mirall

El mirall el va recollir el meu fill directament al cantó d’uns contenidors d’escombraries propers al seu lloc de treball. Sap greu que es llencin  elements com aquest mirall carregat d’anys i probablement d’històries. Per nosaltres  trobar-lo ha estat tot un regal  i novament un nou repte que jo no podia deixar passar.

Primer el vaig desmuntar, separant el mirall original; tota una joia amb cap esquerda en lloc i amb les taques pròpies del pas dels anys, el vaig ben protegir per evitar possibles accidents.

Tot seguit vaig netejar i desengreixar les motllures, ho vaig fer amb un raspallet de dents i amb molta cura. Vaig veure que tota la fusta tenia una capa de guix. Amb un decapant a l’aigua vaig eliminar tot el pintat negre, fent-ho a poc a poc i per parts, el fet d’anar esbandint amb aigua implicava haver de vigilar molt amb el guix perquè no es desfés, aquesta primera fase va ser molt delicada.

Per altra part vaig veure que la peça triangular de sobre el mirall estava molt malmesa. Totes les petites fissures, esquerdes han estat tractades amb una massilla adequada barrejada amb cola blanca de fuster i així he aconseguit reforçar-ho bé. Ho vaig deixar assecar varis dies.

Tot seguit  he polit i afinat a fons la fusta i he pogut començar el procés de pintat. A decisió familiar no he deixat el color original que combinava els daurats amb el negre, sinó que finalment hem optat per un pintat daurat general, força propi en miralls de finals del segle XIX.

Vaig començar aplicant una capa d’un fixador  transparent, a l’aigua. A partir d’aquí una capa de pintura acrílica de color daurat i un cop sec el vaig brunyir un mica, després una segona capa de daurat i aplicació d’una lleugera pàtina amb betum de judea, diluït amb aiguarràs i ben fregat amb el drap de seguida.

Al cap d’uns dies vaig aplicar una capa de vernís acrílic lluent, ideal per daurats i el vaig tornar a polir lleugerament per finalment fer la darrera capa d’aquest mateix vernís.

Ara el mirall ja llueix el menjador de casa del meu fill que és qui en definitiva el va trobar i qui m'ha acompanyat en aquest procés de restauració i publicació en el blog.

    

Modernitzem una antiga habitació dels anys 60

Després de cert temps avui us proposo un canvi d’estil d’una habitació. El meu net –instal·lat a Barcelona des de fa uns mesos- comparteix pis amb dos companys més. Barcelona és una ciutat magnífica, però amb l’inconvenient de preus alts de lloguer en depèn de quines zones.

Veure per primera vegada la seva habitació va ser com fer un salt als anys seixanta, per l’estil del mobiliari, làmpada, color de les parets...  Ens vam proposar, només amb un cap de setmana, renovar-la i actualitzar-la.

Hem començat per buidar l’habitació i tapar bé el terra, hem massillat petites imperfeccions de la paret i aplicat d’entrada dues capes de pintura amb un color que podríem definir de blanc trencat, tirant a beix, molt finet. El fons de color blau cel en algun punt s’ha hagut de reforçar amb una tercera capa, per això ha estat tan important comptar amb dos dies.

Per altra part dos grans palets vells, extrets d’una fàbrica del radi de la ciutat, han servit com a nou capçal del meu llit. Prèviament els he afinat i envernissat amb un vernís a l’aigua, després els he subjectat a la paret.

Com podeu veure a les fotos la fusta i el cordill han tingut el seu protagonisme en la resta d’elements decoratius de l’habitació.  Amb cordill hem subjectat del sostre un tronc de pi, estret i allargat, que vaig anar a buscar a bosc, i que s’ha convertit en un penjador de roba, molt pràctic. En el capçal del llit, amb corda, he penjat una fina base de tronc, a mode de  tauleta, on jo poder deixar petits elements.

Hem canviat l’antiga làmpada dels anys 60 del sostre per una de molt senzilla, de forma piramidal amb una bombeta molt gran que li dona el seu encant particular. També hem renovat les cortines i hem posat un mirall.

 

Ja ho veieu... dos dies de feina i un canvi radical d’estil de l’habitació que el meu net ha ben agraït. Si és que els avis som molt eixerits!.