Amb el temps i la desaparició del foc a terra de les llars, també ha desaparegut el costum de cremar-lo després de la cagada i també els costums al voltant de les cendres que quedaven. Aquestes eren utilitzades com a elements de protecció contra el llamp, les cuques, etc. a les cases i als camps.
Aquest
cop m’ha arribat a les meves mans un tronc que ja servia de tió fa més de 100
anys enrere i que havia quedat oblidat i malmès, pel pas dels anys, en un racó d’una
casa. El primer impuls de la propietària en trobar-lo, veient les potes trencades i el tronc menjat pels
corcs va ser llençar-lo... però de seguida va pensar amb la tradició familiar i
com aquest tronc havia anat passant de pares a fills, i havia fet feliç a la
mainada de la seva família durant generacions oferint petits regals en època de Nadal.
Aquest pensament va fer que la propietària es plantegés la seva restauració i així va arribar a les meves mans fa pocs mesos enrere.
El
procés de restauració no ha estat complicat però si laboriós. Primer em vaig
centrar a fer un bon bany anti corcs, que vaig repetir vàries vegades al llarg
d’una setmana fins assegurar-me de la seva efectivitat. Després, durant 8 dies
més, vaig deixar que el tronc es ben assequés.
La
segona etapa del procés va consistir en restaurar tot el relatiu a fusteria, vaig
fer diversos afinats de la fusta, vàries potes noves imitant les originals i l’encolat
posterior.
Tot
seguit vaig netejar i tractar els
ornaments del tronc, bàsicament les orelles, una crin i la cua, tot ells elements fets de pell.
Després
vaig aplicar al conjunt vernís mat, lleugerament blanquejat. Vaig fer un nou afinat, amb paper de vidre, buscant un efecte d’envellit, amb pàtines.
Per
rematar la restauració he aplicat 2 capes més de vernís mat transparent, buscant
sempre un acabat final el màxim de semblant a l’original.
Podem
dir que aquest tió ha recuperat el somriure i està a punt pel proper Nadal tornar
a oferir regals als més petits de la casa.
 |
| El resultat final |
