Després d’un interval de temps amb certs problemes de salut torno a
l’activitat. No garanteixo una entrada al bloc cada mes -com feia abans- però
sí continuaré compartint els meus petits entreteniments de jubilat amb tots
vosaltres.
La meva darrera feina ha estat treballar en un vell moblet de cuina,
força degradat i molt greixós pel fet d’haver estat molts anys dins d’una
cuina. L’objectiu ha estat reconvertir-lo en un moblet portaclaus per
l’entradeta d’una casa.
Primer l’he netejat, després he decapat la part superior on hi havia la
imatge d’un enciam i un nap, en realitat no pintades sinó enganxades sobre la
fusta i amb una capa de vernís a sobre.
He afinat tot el moblet a mà, amb paper de vidre. Després he aplicat
dues capes de pintura: una de preparació de color groc i una segona buscant la
imitació a fusta, tot amb plàstic acrílic.
He netejat els petits penjadors i alhora he buscat una antiga clau que
al final de tot he enganxat dalt el moblet. He afegit 3 petits portaclaus de
plàstic, senzills, que originalment eren blancs però que he envellit amb
pintura marró i diferents tons foscos imitant una mica el metàl·lic dels ganxos
originals de dessota el moble.
He realitzat, tant a la part superior
com a l’inferior, un craquelé,
que li aporta al moblet un tret de qualitat. He fet una primera capa d’esmalt sintètic de color granat d’assecat lent; i al cap de dues hores he aplicat directament a sobre una segona capa de pintura plàstica blanca amb el pinzell, com mal donada intencionadament, anant fent formes de “X” i evitant línies rectes. Quan l’esmalt del dessota ha començat a assecar-se ha estat quan s’ha produït aquest efecte de clivellat tan interessant.
El resultat final amb el moblet instal·lat |