Reconvertim una vella capsa de coberts

Es tracta d’una vella capsa d’una coberteria de finals dels anys seixanta que estava en molt mal estat.  Primer vaig reforçar el fons amb fullola de 3 mm. Després vaig reforçar la tapa en sí amb un travesser de fusta. Amb aquestes dues accions vaig aconseguir enfortir el global de l’estructura que estava molt malmès.

Per altra part vaig repassar tots els cantoners i fustes laterals de manera que quedessin ben encolats. Tot seguit vaig arrencar restes de l’antic paper i vaig afinar tota la superfície amb paper de vidre. Per finalitzar aquesta primer fase de la restauració vaig aplicar a tota la capsa una capa de fixador transparent.

  La segona fase va suposar recuperar il·lustracions d’un antic llibre de 1917 sobre brodats. A partir de les làmines que més em van agradar, i després d’una selecció acurada d’imatges, vaig estudiar la millor distribució de les mateixes tant a la part interior i exterior de la capsa.

Després he fet un encolat de totes aquestes il·lustracions amb molta cura perquè no quedi res arrugat.

Finalment he aplicat una capa de fixador transparent per assegurar una protecció total. El resultat final el podeu veure, de vella capsa de guardar coberts a original capsa de cosir. I em porta a concloure que mai ens hem de precipitar en llençar tot allò que ens sembla vell.

Restauració d'un antic rellotge

Punt de partida: estat inicial

Aquest mes us resumeixo la tasca de restauració feta a un antic rellotge que una bona amiga tenia a casa,  provinent de la seva pròpia família. Ha estat una feina especialment entretinguda, de moltes hores, però que un la gaudeix molt mentre l’està fent.

Degut a la presència abundant de corcs i per poder fer el tractament adequat dels  mateixos vaig preferir treure la maquinària  de l’interior de la caixa de fusta, fet que d’entrada va ser força laboriós donat que  tot és molt delicat i caldre fer-ho amb extrema cura per no malmetre res.

Tot seguit vaig eliminar amb decapant les capes de vernís i tints que s’havien aplicat a la fusta al llarg dels anys. Amb l’objectiu de deixar-la ben neta al final vaig aplicar-hi una mica de lleixiu.

El tractament contra els corcs va consistir en injectar un producte adequat en cadascun dels forats, i per assegurar-ne l’extinció varis banys generals del producte a  tota la caixa de fusta. Per acabar d’igualar el color de la fusta vaig tenyir lleument el líquid anticorcs perquè quedés un to uniforme a tota l’estructura. També es va massillar la fusta on va caler. Tot seguit vaig aplicar dues capes de vernís sintètic.

Després, un cop sec,  va ser el moment de tornar a muntar la maquinària amb molta delicadesa. Vaig entretenir-me especialment amb l’esfera: vaig netejar-ne la placa de marbre, vaig enganxar bé els números de les hores, vaig netejar amb molta cura les agulles i les vaig encolar i reforçar en els punts més degradats.

Portant a terme aquest procés, em vaig adonar que en un lloc concret de la maquinària hi havia una minúscula inscripció.

 





Amb l'ajut d'una lupa d’una lupa vaig poder  determinar l’època, fabricant del rellotge i alguna altra referència més: Japy fils. Expos. 18:55. Medalles. 1844-1849.

 

Resultat final

Refem un vell armariet

El moble estava en molt mal estat, donat que havia estat cert de temps a la intempèrie -exposat a les inclemències del temps- i per tant força degradat. Vaig banyar-lo amb aigua i lleixiu vàries vegades, vaig fer tractament contra els corcs i vaig acabar tapant els forats que havien deixat els corcs amb una pasta (barreja de massilla, cola blanca de fuster i tint del mateix color de la fusta).

Va caler extreure algunes parts senceres de la fusta per ser substituïdes, bàsicament el sobre, algun plafó dels laterals i una enfila nova de l’interior. Tot ho vaig fer amb vells restes de material que jo mateix tenia pel taller.

A nivell de pintura vaig començar donant una primera capa d’imprimació blanca sintètica (al dissolvent), i tot seguit ho vaig afinar tot amb paper abrasiu.

El segon pas va ser donar dues capes de pintura plàstica de diversos colors. Ho vaig tornar a polir i després vaig aplicar vàries pàtines per envellir el moble. Per acabar el procés de pintat vaig acabar aplicant al global dues capes de vernís setinat a l’aigua.

Detall del treball fet als 6 plafonets frontals

Per cert, aprofitant una antiga tela vinílica, imitació a suro, se’m va ocórrer folrar el sobre i els plafons laterals. Es tracta d’una tela rentable, que li acaba donant al moblet un tret diferencial i certa calidesa al conjunt.

Recuperem un escriptori antic

Inicialment, fet que no he pogut reflectir, en les fotografies perquè vaig esborrar-les sense voler, em vaig trobar amb un antic escriptori molt degradat. Havia estat cert temps a la intempèrie exposat al sol i a la pluja, almenys les darreres setmanes segons em va comentar qui me'l va portar s'havia mullat.

El vaig tenir 15 dies deixant-lo assecar, la fusta dels calaixos estava tan bufada que no els podia ni obrir, tot plegat em va suposar molta feina, si més no molt entretinguda.

Vaig començar a polir tota la fusta i intentar afinar els antics tints i vernissos. Després podem dir que pràcticament vaig banyar el moble amb un producte anti corcs. 

Vaig fer un injectat específic a molts forats, sobretot a la part baixa dels peus del moble.

Tot seguit vaig tapar els forats dels corcs i altres petits defectes de la fusta amb una massilla específica que vaig tenyir prèviament del mateix color de la fusta.  

Després vaig donar una altra capa del producte anti corcs, tenyit de color caoba. 

Tot seguit al cap d'uns dies vaig aplicar tres capes de vernís setinat sintètic amb els respectius polits suaus previs entre capa i capa. 

 Veient el resultat final penso que l'esforç d'un vell jubilat com jo ha ben merescut la pena!.