El mirall el va recollir el meu fill directament al cantó
d’uns contenidors d’escombraries propers al seu lloc de treball. Sap greu que
es llencin elements com aquest mirall
carregat d’anys i probablement d’històries. Per nosaltres trobar-lo ha estat tot un regal i novament un nou repte que jo no podia deixar
passar.
Primer el vaig desmuntar, separant el mirall original; tota una joia amb cap esquerda en lloc i amb les taques pròpies del pas dels
anys, el vaig ben protegir per evitar possibles accidents.
Tot seguit vaig netejar i desengreixar les motllures, ho
vaig fer amb un raspallet de dents i amb molta cura. Vaig veure que tota la
fusta tenia una capa de guix. Amb un decapant a l’aigua vaig eliminar tot el
pintat negre, fent-ho a poc a poc i per parts, el fet d’anar esbandint amb
aigua implicava haver de vigilar molt amb el guix perquè no es desfés, aquesta
primera fase va ser molt delicada.
Per altra part vaig veure que la peça triangular de sobre
el mirall estava molt malmesa. Totes les petites fissures, esquerdes han estat
tractades amb una massilla adequada barrejada amb cola blanca de fuster i així
he aconseguit reforçar-ho bé. Ho vaig deixar assecar varis dies.
Tot seguit he
polit i afinat a fons la fusta i he pogut començar el procés de pintat. A
decisió familiar no he deixat el color original que combinava els daurats amb el
negre, sinó que finalment hem optat per un pintat daurat general, força
propi en miralls de finals del segle XIX.
Vaig començar aplicant una capa d’un fixador transparent, a l’aigua. A partir d’aquí una
capa de pintura acrílica de color daurat i un cop sec el vaig brunyir un mica,
després una segona capa de daurat i aplicació d’una lleugera pàtina amb betum
de judea, diluït amb aiguarràs i ben fregat amb el drap de seguida.
Al cap d’uns dies vaig aplicar una capa de vernís acrílic
lluent, ideal per daurats i el vaig tornar a polir lleugerament per finalment
fer la darrera capa d’aquest mateix vernís.
Ara el mirall ja llueix el menjador de casa del meu fill
que és qui en definitiva el va trobar i qui m'ha acompanyat en aquest procés de restauració i publicació en el blog.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada