diumenge, 15 de setembre del 2019

Restauració d'un antic mirall


El mirall el va recollir el meu fill directament al cantó d’uns contenidors d’escombraries propers al seu lloc de treball. Sap greu que es llencin  elements com aquest mirall carregat d’anys i probablement d’històries. Per nosaltres  trobar-lo ha estat tot un regal  i novament un nou repte que jo no podia deixar passar.



Primer el vaig desmuntar, separant el mirall original; tota una joia amb cap esquerda en lloc i amb les taques pròpies del pas dels anys, el vaig ben protegir per evitar possibles accidents.

Tot seguit vaig netejar i desengreixar les motllures, ho vaig fer amb un raspallet de dents i amb molta cura. Vaig veure que tota la fusta tenia una capa de guix. Amb un decapant a l’aigua vaig eliminar tot el pintat negre, fent-ho a poc a poc i per parts, el fet d’anar esbandint amb aigua implicava haver de vigilar molt amb el guix perquè no es desfés, aquesta primera fase va ser molt delicada.


Per altra part vaig veure que la peça triangular de sobre el mirall estava molt malmesa. Totes les petites fissures, esquerdes han estat tractades amb una massilla adequada barrejada amb cola blanca de fuster i així he aconseguit reforçar-ho bé. Ho vaig deixar assecar varis dies.



Tot seguit  he polit i afinat a fons la fusta i he pogut començar el procés de pintat. A decisió familiar no he deixat el color original que combinava els daurats amb el negre, sinó que finalment hem optat per un pintat daurat general, força propi en miralls de finals del segle XIX.

Vaig començar aplicant una capa d’un fixador  transparent, a l’aigua. A partir d’aquí una capa de pintura acrílica de color daurat i un cop sec el vaig brunyir un mica, després una segona capa de daurat i aplicació d’una lleugera pàtina amb betum de judea, diluït amb aiguarràs i ben fregat amb el drap de seguida.
















Al cap d’uns dies vaig aplicar una capa de vernís acrílic lluent, ideal per daurats i el vaig tornar a polir lleugerament per finalment fer la darrera capa d’aquest mateix vernís.



Ara el mirall ja llueix el menjador de casa del meu fill que és qui en definitiva el va trobar i qui m'ha acompanyat en aquest procés de restauració i publicació en el blog.

    




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada