Restaurant una antiga cadira d’estil espanyol

Aquesta cadira va ser rescatada directament del mig de la runa, prop d’una antiga edificació que s’estava reformant a les rodalies de Girona. Junt a d’altres mobles vells el seu destí era directament la deixalleria. Qui la va recollir me la va portar perquè fes amb ella el que pogués, donat que estava molt malmesa. M’hi vaig posar amb la idea de recuperar-la i a més intentar donar-hi un toc diferent, més personal.

Primer vaig matar corcs i vaig aplicar massilla tenyida del color de la fusta on va caldre. Després vaig afinar tota la fusta de la cadira amb paper de vidre. També es va haver de reforçar molt bé el sota de la cadira perquè estava trencat.

 

Tot seguit vaig dedicar-me a netejar i recuperar l’encordat del seient. Estava degradat però el seu trenat no estava del tot malmès. Vaig donar una capa de tint de color roure a tota la cadira inclòs l’encordat perquè tot plegat quedés més polit i vistós.

Vaig aplicar a la fusta de la cadira una capa de vernís brillant i un cop sec ho vaig polir tot i després vaig aplicar una altra capa de vernís setinat.

Una de les claus és el que vaig fer després: vaig donar a tota la fusta de la cadira una capa de pintura plàstica setinada de color lilós. Ho vaig fer pintant les diferents parts de la fusta i anant-t’ho fregant d’immediat amb un drap humit, tot  amb molta cura. 

Finalment, per rematar la feina, vaig donar a la cadira una darrera capa de vernís setinat.

Recuperem un vell moble de menjador

Aquest mes partim d’un moble no massa antic però que compte amb petits detallets d'aire renaixentista que el fan especialment atractiu. Les seves dimensions són considerables donat que fa 1 metre i 60 cm. de llarg, 53 cm. de fons  i 1 metre i 40 cm. d’alt. Tot plegat ha fet que jo hi tingués molta feina.

D’entrada us puc dir que el moble estava molt brut i la fusta força malmesa en alguns punts, com es pot observar en les fotografies. Tot estava ple de corcs.

Vaig començar per rentar el moble amb aigua i sosa càustica i després el vaig deixar assecar durant 15 dies. 

Tot seguit vaig aprofitar per arreglar tota la part de fusteria. Va ser molt laboriós i entretingut , es varen allisar i enganxar les parts malmeses del sobre pla del moble, es va reforçar la part de darrera, es varen ajustar les portetes i hi vaig posar petits poms fusta per poder obrir bé.

El següent pas va ser afinar-ho tot amb paper de vidre  ja que la sosa càustica havia deixat la fusta aspre i amb molt de repèl.  Després de netejar-ho i aspirar-ho a fons vaig aplicar una capa de producte anticarcoma, tot ben banyat. El pas posterior va ser el massillat de les zones malmeses i en corcs, previ haver tenyit la massilla amb un tint que imitava el color de la fusta, i novament ho vaig tornar a afinar.

A partir d’aquest moment vaig aplicar dues capes de vernís brillant  i després dues de vernís satinat. Un cop acabat el procés de donar vernís he fet una pàtina de color gris fosc en figures i motllures del moble per accentuar la sensació de relleu.

Finalment he rematat la feina amb una darrera capa de vernís satinat.

Petits objectes de fusta restaurats (1)

Aquest mes de setembre passat, m’he passejat per alguns mercats de segona mà aprofitant encara el bon temps dels darrers dies d’estiu. Per un cantó vaig trobar un parell de figures tribals, de caràcter decoratiu, molt enfosquides i malmeses pel pas dels anys. En la mateixa línia, el cap de setmana següent, vaig poder adquirir un mirall amb un marc molt brut i gastat, però molt interessant perquè reprodueix algunes antigues escenes tribals d’activitat agrícola. Aquesta coincidència ha estat determinant i ha fet que aquest mes us expliqui el què he fet en ambdós casos per restaurar aquests objectes.

Vaig començar netejant la parella de figures amb dissolvent, amb un fregall de mà i, per altra part, amb un raspall de dents que em va permetre arribar a aquells racons més difícils. Això em va portar a deixar al descobert el color original de la fusta. Tot seguit vaig tapar algunes esquerdes amb massilla  que vaig barrejar amb el tint adequat perquè agafés el mateix color de la fusta..Arribat a  aquest punt vaig fer una capa de vernís acrílic i després vaig aplicar la capa de color corresponent a la roba i altres complements, amb pintura plàstica setinada.

El procés del mirall va ser força similar però més laboriós donat que el marc de fusta estava recobert amb una capa de guix fi pintat. Primer vaig haver d’estovar el guix barrejant aigua i sosa càustica. Després, al cap d’uns dies, vaig blanquejar la fusta amb una barreja d’aigua oxigenada i aigua fort. Recentment he anat afinant la fusta amb paper de vidre i fent capes de vernís fins a deixar-ho ben fi. El resultat ha estat sorprenent, el to original de la fusta és preciós com podeu observar a les fotografies.

 

El "craquelé": unes caixetes de cireres reciclades i una antiga farmaciola restaurada utilitzant aquesta tècnica

El craquelé o clivellat és un fenomen de deteriorament comú en pintures antigues. Consisteix en l'aparició d'esquerdes, que en els casos més greus arriben a fragmentar la  pintura i en provoquen el seu despreniment. Aquest signe d'envelliment sovint es sol imitar per donar als objectes restaurats una aparença antiga. Dins dels acabats és un dels més interessants i no massa complicat de portar a terme tal i com avui us el plantejo. Es tracta de col·locar una capa de base sintètica (d’assecat lent) i una altra a sobre de pintura de base aquosa (d’assecat ràpid). La pintura sintètica s’asseca lentament i en canvi la segona capa de pintura, que és acrílica, s’asseca ràpidament i s'esquerda seguint els moviments de les tensions de la pintura de base.

 

Caixetes de cireres reciclades

1-aplicar emprimació antiabsorbent (essent aquestes caixes de cartró aquesta primera capa deixa el cartró molt endurit).

2-aplicar capa d’esmalt sintètic o esmalt a l’oli, que sigui brillant i d’assecatge lent. Un cop aplicat l’esmalt cal anar-lo controlant fins que enganxi poc.

3-aplicar una capa de pintura plàstica acrílica a l’aigua. Farem les pinzellades de dreta a esquerra i amunt i avall. La pintura plàstica ha de ser espessa,  aplicada irregularment i de manera abundant. Aquesta tercera capa cal donar-la sense presses i amb molta cura per no malmetre el que s’ha fet a sota. Un cop acabat no tocarem res més i deixarem que faci el procés de clivellat durant les properes hores... A mesura que es va assecant es va trencant el plàstic i les pinzellades que s’han fet irregulars fan que el craquelé quedi molt bonic.

4-Després de tot el procés, si volem, a sobre es poden aplicar pàtines, especialment si es vol envellir.

Farmaciola restaurada

En aquest cas primer he aplicat una capa d’esmalt brillant, de color blanc. Deprés he aplicat un vernís sintètic, també brillant, molt líquid i que prèviament he tenyit  d’un color tirant a ocre. Amb un assecador de cabell he accelerat -de manera artificial- el procés de clivellat.   

Iniciació al pa d'or

Ens cal comprar làmines molt fines de full d’or. La major part es fabrica a Alemanya o Itàlia. Es presenta en llibrets de 20-25 fulls. N’hi ha de diferents pureses (18,22 i 23 quirats) i també l’anomenat or fals que és el que jo he utilitzat en aquest capçal de llit. L’or fals es presenta en fulles de 14 x 14 i, tot i que sembla or, en realitat es compon d’un aliatge de coure, estany i zinc. En ser més gruixut és molt més fàcil d’emprar  i permet ser aplicat amb les mans tot i que cal fer-ho amb molta cura, jo recomano  fregar-se abans les mans amb pols de talc o guix de pintor, això ens evitarà agafar varis fulls a la vegada i malmetre’ls.

Donarem sobre els fons a daurar una capa de vernís especial d’assecatge ràpid que  sol aguantar el mordent durant unes 4 hores aproximadament; temps durant el qual aplicarem el full d’or amb un pinzell molt fi. Jo solo utilitzar pinzells de pèl de marta.

Esperarem unes 24 hores i tot seguit aplicarem una capa de vernís goma laca per fixar bé l’or, endurir-lo i donar-li, fins i tot, un aspecte millor. Un cop tot sec hi podrem fer els dibuixos i les pàtines que ens interessin. Per donar-li l’aspecte definitiu d’envellit hi aplicarem una capa de betum de judea i ho acabarem fregant amb un drap molt fi.

El dibuix que he posat en el capçal d’aquest llit l’he extret d’un llibre antic que provenia dels meus avis. Es tracta d’un recull de quadernets, editats a Barcelona a principi del segle XX, que s’anomenaven “El Consultor de bordados”. Aquesta publicació solia incloure patrons per realitzar brodats típics, molts d’ells d’estil modernista, tot un referent per l’època.

Recuperant cadires velles

El Baix Empordà és una comarca rica en antiquaris i brocanters, amb molta tradició de petites fires i mercats de vell (La Bisbal, Calonge, Corçà, Pals, Sta. Cristina, Platja d’Aro...). A mi m’encanta anar a passejar per aquests espais i, de tant en tant,  trobo algun material interessant per restaurar que em porto cap a casa, com és el cas d’aquestes cadires que avui us presento. En aquesta ocasió la feina ha estat molt feixuga. Inicialment es tractava de 3 cadires velles, en molt mal estat que podríem dir que estaven per llençar.

S’han hagut de muntar de nou reforçant tots els junts i fixant-ne bé l’estructura. S’ha realitzat una tasca important de massillat i de recuperació de la fusta, que prèviament s’ha rascat a mà fins a deixar-la al natural. L’encoixinat dels seients s’ha netejat a fons i ha requerit un tractament específic en cada cas.

La primera cadira l’he pintat amb esmalt satinat sintètic de color granatós. El teixit l’he rentat amb acetona que s’evapora molt ràpidament i així he evitat mullar el sistema de molles interior. He tenyit l’encoixinat de color groc emprant alcohol amb pols vegetals per pintura a l’aigua i l’he rematat amb un bordó blanc per dissimular els defectes i alhora ressaltar el contrast de color.

 

En la segona cadira he seguit un procés molt similar però la fusta ha estat pintada amb esmalt brillant gris. Prèviament li havia fet una imprimació de fons. El teixit de l’encoixinat l’he pintat de color granate amb plàstic acrílic elàstic, molt líquid!.

A la tercera cadira he aplicat una capa de producte anticarcoma que abans he tenyit amb color caoba, després hi he aplicat una capa de vernís satinat acrílic. El teixit l’he hagut de netejar a fons i he reforçat el color –molt degradat pel pas dels anys- amb alcohol amb pols vegetal granate.

Ja ho veieu un mateix model de cadira però amb tres estils finals diferents en funció d’on ha d’anar ubicada cadascuna d’elles.

Reciclant mobles vells per redecorar espais

Aquesta setmana he fet una tasca de reconversió d’un parell de petits moblets vells que restaven en el garatge de casa d’un company i que ell ja tenia preparats per llençar. Un cop fets els arranjaments inicials en el meu taller, el que he pretès ha estat transformar els dos moblets,  donar-los un toc diferent, informal...  que ens permetés resituar-los de nou en algun espai de la casa del meu bon amic.

El que he fet bàsicament ha estat posar la tauleta ben planera  i tapar els espais on no m’ha interessat que arribessin els degoters de pintura. He utilitzat pintura plàstica setinada vinílica. Primer, he començat pel color lila deixant anar directament riells d’aquesta pintura des del pinzell mateix, però alerta: amb molta cura!, aquest cop no es tracta d’esquitxar si no que el pinzell vagi degotant d’una manera controlada.  Després he tirat la pintura blanca que era una mica més líquida que l’anterior i finalment una miqueta de blau. Un cop acabat aquest procés, he destapat la resta del moble i ho he deixat assecar ben bé durant 5 dies. Finalment  he donat, tant al tamboret com a la tauleta, una capa de vernís a l’aigua, acrílic.

 

Caixetes de maduixes reciclades (1)

De dreta a esquerra es veu bé el procés

Us presento un dels meus recents entreteniments. En època de maduixes a casa solem comprar-ne una caixa a la setmana. Aquestes caixetes són una combinació de fusta amb una base com de cartró premsat. Normalment les acabem llençant a les escombraries o sovint serveixen - un cop esmicolades- per encendre millor la barbacoa. Avui us proposo reconvertir-les en un objecte ben atractiu. Bàsicament pintant-les primer amb colors vius i després fent uns esquitxos amb el propi pinzell. Fàcil de fer amb un resultat molt vistós.

Presentació

Hola a tots, em dic Janot. Sóc una persona jubilada, molt activa i creativa. Vaig néixer i educar-me al sud de França, concretament a Thuir (Rosselló).  De més gran vaig formar-me a l'antiga escola d'Arts i Oficis de Palafrugell a Catalunya. Posteriorment em vaig dedicar professionalment, i durant més de 40 anys, a la pintura i a les instal·lacions decoratives. M'encanta la restauració i a partir d'avui vull compartir amb tots vosaltres els meus petits entreteniments. Espero que ho trobeu interessant!.