Capseta per les espècies de la cuina

En Janot, als seus pràcticament 86 anys, encara ens demostra que no perd les seves habilitats com a pintor. Podem dir que ha donat vida i molt de color a una senzilla capseta de fusta a la que ell ha vist potencial per treballar-hi i transforma-la.

L'abans i el després ho diu tot, no calen gaire més comentaris en aquesta ocasió.

Restaurem un Tió de Nadal

El tió de Nadal és una tradició molt arrelada a Catalunya, Aragó, Occitània, Andorra i en part ja oblidada a Mallorca. Malgrat les múltiples variants locals, la tradició consisteix a aconseguir un tros de soca o branca gruixuda -dies abans del dia de Nadal- que es col·loca en algun racó de casa, amb una manta perquè no tingui fred i se l'alimenta diàriament fins al dia que es fa “cagar”.

Es tracta d'una tradició amb segles d'història, inicialment relacionada amb la natura, la fertilitat i el solstici d'hivern. El tió és un ritual d'origen rural, significa l'abundància, un tronc vell i sec regala de les seves entranyes llaminadures i llepolies. És l'auguri del renaixement de la natura després de l'estació hivernal.

Amb el temps i la desaparició del foc a terra de les llars, també ha desaparegut el costum de cremar-lo després de la cagada i també els costums al voltant de les cendres que quedaven. Aquestes eren utilitzades com a elements de protecció contra el llamp, les cuques, etc. a les cases i als camps.

Aquest cop m’ha arribat a les meves mans un tronc que ja servia de tió fa més de 100 anys enrere i que havia quedat oblidat i malmès, pel pas dels anys, en un racó d’una casa. El primer impuls de la propietària en trobar-lo, veient  les potes trencades i el tronc menjat pels corcs va ser llençar-lo... però de seguida va pensar amb la tradició familiar i com aquest tronc havia anat passant de pares a fills, i havia fet feliç a la mainada de la seva família durant generacions oferint petits regals en època de Nadal.

Aquest pensament va fer que la propietària es plantegés la seva restauració i així va arribar a les meves mans fa pocs mesos enrere.

El procés de restauració no ha estat complicat però si laboriós. Primer em vaig centrar a fer un bon bany anti corcs, que vaig repetir vàries vegades al llarg d’una setmana fins assegurar-me de la seva efectivitat. Després, durant 8 dies més, vaig deixar que el tronc es ben assequés.

La segona etapa del procés va consistir en restaurar tot el relatiu a fusteria, vaig fer diversos afinats de la fusta, vàries potes noves imitant les originals i l’encolat posterior.

Tot  seguit vaig netejar i tractar els ornaments del tronc, bàsicament les orelles, una crin i la cua, tot ells elements fets de pell.

Després vaig aplicar al conjunt vernís mat, lleugerament blanquejat. Vaig fer un nou afinat, amb paper de vidre, buscant un efecte d’envellit, amb pàtines.

Per rematar la restauració he aplicat 2 capes més de vernís mat transparent, buscant sempre un acabat final el màxim de semblant a l’original.

Podem dir que aquest tió ha recuperat el somriure i està a punt pel proper Nadal tornar a oferir regals als més petits de la casa.

El resultat final

Muntem una tauleta partint d’antics restes

El punt de partida el tenim al peu d'uns contenidors propers a una església d’un petit municipi de la comarca del gironès. Allà, fora dels contenidors, algú havia abocat les restes d’una taula baixa i llarga, amb aparença de molt antiga. 

La casualitat va fer que jo mateix passés caminant per allà i en primera instància em van cridar l’atenció la forma dels peus de la taula, em va semblar que tot estava molt malmès... Però al cap d’unes hores vaig decidir tornar-hi i allà continuava tot escampat per terra. Amb paciència ho vaig recollir i m’ho vaig emportar en cotxe cap a casa.

Primer ho vaig netejar tot, i els dies següents, amb les restes que vaig veure que realment es podrien aprofitar, vaig començar a pensar quines opcions em podia plantejar amb aquelles restes.

De seguida ho vaig veure clar, podria fer una tauleta triangular... I, amb calma, durant un  parell de mesos vaig estar-hi treballant moltes tardes.

Netejar bé les restes va ser el meu primer objectiu perquè hi havia restes de terra, pols que semblava petrificada i molta floridura... De debò que va ser de nou tot un repte.  

Els temuts corcs... 

Després vaig afinar i polir tota la fusta. La presència de corcs amb gran quantitat em va obligar a fer un tractament específic que va alentir dues setmanes el procediment de restauració, però va ser del tot necessari per garantir l’èxit del treball.

El que va acabar essent el sobre de la tauleta....

Vaig aconseguir unir les tres potes tornejades i després vaig fer un sobre improvisat partint d’unes restes de fusta de panells aglomerats. També vaig extreure i netejar les peces daurades decoratives i les vaig envellir.

Després vaig tenyir el sobre, donant-li expressament un acabat un punt rústic. Tot seguit i per finalitzar el procés he aplicat el vernís amb un acabat setinat final.

                 Resultat aquest cop una tauleta triangular ben especial com podeu veure les fotos.

Restaurem un vella tauleta

En aquesta ocasió recuperem una vella tauleta que ens l'han fet arribar completament desballestada i amb forces corcs.

Primer de tot ha calgut una neteja a fons. 

Tot seguit he treballat reforçant l'estructura i encolant el sobre que estava solt, desclavat. Ha calgut encolar, ajustar, massillar alguns dels defectes de la fusta i tapar el forats dels corcs.

El polit ha estat molt laboriós perquè ho he fet donant un efecte de fusta gastada, jugant amb clars i foscos, per tant polint més o menys.

Tot seguit he donat al global tres capes de vernís setinat.

Reconvertim una vella capsa de coberts

Es tracta d’una vella capsa d’una coberteria de finals dels anys seixanta que estava en molt mal estat.  Primer vaig reforçar el fons amb fullola de 3 mm. Després vaig reforçar la tapa en sí amb un travesser de fusta. Amb aquestes dues accions vaig aconseguir enfortir el global de l’estructura que estava molt malmès.

Per altra part vaig repassar tots els cantoners i fustes laterals de manera que quedessin ben encolats. Tot seguit vaig arrencar restes de l’antic paper i vaig afinar tota la superfície amb paper de vidre. Per finalitzar aquesta primer fase de la restauració vaig aplicar a tota la capsa una capa de fixador transparent.

  La segona fase va suposar recuperar il·lustracions d’un antic llibre de 1917 sobre brodats. A partir de les làmines que més em van agradar, i després d’una selecció acurada d’imatges, vaig estudiar la millor distribució de les mateixes tant a la part interior i exterior de la capsa.

Després he fet un encolat de totes aquestes il·lustracions amb molta cura perquè no quedi res arrugat.

Finalment he aplicat una capa de fixador transparent per assegurar una protecció total. El resultat final el podeu veure, de vella capsa de guardar coberts a original capsa de cosir. I em porta a concloure que mai ens hem de precipitar en llençar tot allò que ens sembla vell.

Restauració d'un antic rellotge

Punt de partida: estat inicial

Aquest mes us resumeixo la tasca de restauració feta a un antic rellotge que una bona amiga tenia a casa,  provinent de la seva pròpia família. Ha estat una feina especialment entretinguda, de moltes hores, però que un la gaudeix molt mentre l’està fent.

Degut a la presència abundant de corcs i per poder fer el tractament adequat dels  mateixos vaig preferir treure la maquinària  de l’interior de la caixa de fusta, fet que d’entrada va ser força laboriós donat que  tot és molt delicat i caldre fer-ho amb extrema cura per no malmetre res.

Tot seguit vaig eliminar amb decapant les capes de vernís i tints que s’havien aplicat a la fusta al llarg dels anys. Amb l’objectiu de deixar-la ben neta al final vaig aplicar-hi una mica de lleixiu.

El tractament contra els corcs va consistir en injectar un producte adequat en cadascun dels forats, i per assegurar-ne l’extinció varis banys generals del producte a  tota la caixa de fusta. Per acabar d’igualar el color de la fusta vaig tenyir lleument el líquid anticorcs perquè quedés un to uniforme a tota l’estructura. També es va massillar la fusta on va caler. Tot seguit vaig aplicar dues capes de vernís sintètic.

Després, un cop sec,  va ser el moment de tornar a muntar la maquinària amb molta delicadesa. Vaig entretenir-me especialment amb l’esfera: vaig netejar-ne la placa de marbre, vaig enganxar bé els números de les hores, vaig netejar amb molta cura les agulles i les vaig encolar i reforçar en els punts més degradats.

Portant a terme aquest procés, em vaig adonar que en un lloc concret de la maquinària hi havia una minúscula inscripció.

 





Amb l'ajut d'una lupa d’una lupa vaig poder  determinar l’època, fabricant del rellotge i alguna altra referència més: Japy fils. Expos. 18:55. Medalles. 1844-1849.

 

Resultat final