El punt de partida el tenim al peu d'uns contenidors propers a una església d’un petit municipi de la comarca del gironès. Allà, fora dels contenidors, algú havia abocat les restes d’una taula baixa i llarga, amb aparença de molt antiga.
La casualitat va fer que jo mateix passés caminant per allà i en primera instància em van cridar l’atenció la forma dels peus de la taula, em va semblar que tot estava molt malmès... Però al cap d’unes hores vaig decidir tornar-hi i allà continuava tot escampat per terra. Amb paciència ho vaig recollir i m’ho vaig emportar en cotxe cap a casa.
Primer ho vaig netejar tot, i els dies següents, amb les restes que vaig veure
que realment es podrien aprofitar, vaig començar a pensar quines opcions em podia plantejar amb aquelles restes.
De seguida ho vaig veure clar, podria fer una tauleta triangular... I, amb calma, durant un parell de mesos vaig estar-hi treballant moltes tardes.
Netejar
bé les restes va ser el meu primer objectiu perquè hi havia restes de terra,
pols que semblava petrificada i molta floridura... De debò que va ser de nou tot un repte.
Els temuts corcs... |
Després vaig afinar i polir tota la fusta. La presència de corcs amb gran quantitat em va obligar a fer un tractament específic que va alentir dues setmanes el procediment de restauració, però va ser del tot necessari per garantir l’èxit del treball.
![]() |
El que va acabar essent el sobre de la tauleta.... |
Vaig aconseguir unir les tres potes tornejades i després vaig fer un sobre improvisat partint d’unes restes de fusta de panells aglomerats. També vaig extreure i netejar les peces daurades decoratives i les vaig envellir.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada