Restaurant un vell carretó

Aquestes darreres setmanes he estat treballant en un petit carro o carreta de mà provinent d’una persona coneguda de la població baix-empordanesa de Regencós. Dels carros, carretes i carretons se'n té constància des de 4000 anys abans de Jesucrist. El seu d’ús ha estat ben habitual a les nostres contrades fins mitjans del segle XX. En aquest cas tenim constància –per la matrícula identificativa- que va ser utilitzada fins l’any 1960 a Girona. Té una estructura formada per 2 baranes amb llistons que ajudaven a aguantar la càrrega i uns taulons de fusta gruixuts de base que la fan molt robusta.

 

El procés de restauració ha consistit primer de tot en una neteja a fons, que s’ha fet amb aigua i fins i tot en  algunes parts amb salfumant diluït (HCI). La primera sorpresa ha estat descobrir que dessota la capa de pols hi havia color i que les rodes tenien un to  vermellós i les baranes, per altra part, una tonalitat verda; colors inapreciables en l’estat original en el qual em varen portar la carreta a casa.

Tot seguit es va fer una anàlisi de les parts més malmeses i que calia restituir, per un cantó tota una de les baranes laterals estava trencada, tant la majoria d’eixos de fusta que la conformaven com el suport metàl·lic principal. També es va detectar que una de les rodes tenia un radi malmès.

La part nova de la barana es va fer a partir de l’altra, fent els pals rodons i de la mida corresponent i imitant el gastat color verd. L’eix on s’han encastat els pals també era nou i per envellir-lo s’ha imitat la presència de forats de corcs. El radi nou de la roda ha costat d’inserir-lo bé, ha calgut desmuntar part de la mateixa. La placa metàl·lica, plena de rovell, s’ha netejat i afinat suaument fins a fer ressaltar de nou les lletres i números. Després de molta dedicació i paciència s’ha aconseguit que pràcticament no es percebi quines són les parts restaurades.