Recuperem una tauleta rodona i unes cadires antigues fent destacar certs detalls del relleu i gravats de la fusta.

La tauleta estava molt malmesa, provenia de la descarregada de mobles antics de Vilobí d’Onyar. La part superior vaig reforçar-la perquè estava partida i vaig  tapar una important esquerda amb massilla. Seguidament ho he tenyit tot de color noguer. Un cop el tint s’ha assecat he fregat i afinat la superfície amb paper de vidre, molt suaument: aquesta acció ens permet crear cert contrast de relleu donat que les parts superiors queden una mica més clares, com es pot observar en el peu. Després he aplicat una capa  de vernís setinat i finalment ho he encerat amb cera incolora.

Per altra part aquest mes he passat pel poble de Sarrià de Ter on hi ha un magatzem de compra i venda d’objectes de segona mà. Si un està a l’aguait pot trobar-hi elements interessants. Aquest mes hi he comprat un joc de quatre cadires velles força ben conservades. La veritat és que restaurar-les no ha estat gens complicat. Es tracta d’unes cadires de roure antic, molt pesades, amb les aigües de les vetes de la fusta molt pronunciades, precioses... Primer he rentat tota la fusta amb lleixiu viu per treure la brutícia acumulada al llarg dels anys. Després he injectat, on ha calgut,  un producte anticorcs i he tapat els foradets. Tot seguit he aplicat dues capes de tint. De seguida d’haver aplicat la segona capa  de tint he fregat  suaument amb un drap la superfície de les zones gravades o de més relleu perquè quedessin també una mica més clares. Finalment amb 2 capes de vernís setinat he rematat la feina!.

Una tauleta de cartró personalitzada

Aquest mes us presento una taula petita feta tota ella amb capses de cartró. Veureu que l’ he dedicada a Thuir el meu poble natal, al sud de França vora la ciutat de Perpignan, però cadascú la pot personalitzar al seu gust i en funció dels seus interessos.

De la població de Thuir tinc grans records donat que tota la meva infància va transcórrer allà. Després la família es traslladaria a Catalunya. Fa poc, estant de pas per la població, vaig entrar a la recepció de les Caves Byrrh on vaig recollir fulletons, postals i un petit llibret d’il·lustracions resum del passat d’aquesta històrica empresa del sector dels vins. Part del material que vaig recollir ha servit per decorar la taula que he muntat aquest mes i que comparteixo amb tots vosaltres en aquesta primera entrada del blog de l’any 2014.

Partirem d’una capsa de cartró gran que servirà de base i de vàries capses més petites que serviran de suport o peus. El cartró cal que sigui el màxim de fort i gruixut possible.

Un cop enganxades totes les parts he donat una capa d’imprimació cel·lulòsica per reforçar el cartró. Després he fet una capa de pintura plàstica que a les fotos podreu veure que és de color granat a tota la part de sota. Els laterals i la part de dalt els he pintat amb altres colors de diferents tons, en forma de tires. I ho he envellit tot plegat amb una pàtina ocre molt líquida i fregada amb delicadesa. Un cop ben sec he enganxat amb cola d’empaperar les diferents il·lustracions sobre la superfície i ho he deixat assecar bé. Després he aplicat a tot el conjunt una capa de vernís setinat acrílic.

Tot seguit, amb el mateix to granat que havia utilitzat en el sota de la tauleta, he fet uns esquitxos molt suaus a tota la part superior de la taula. Un cop sec he aplicat una darrera capa de vernís acrílic, això li ha donat encara una mica més de duresa.

Amb el material sobrant encara m’he permès fer un parell de capses de complement, amb altres il·lustracions, seguint el mateix mètode comentat.



Resultat final ja amb la tauleta posada a lloc!

Restaurant una antiga cadira d’estil espanyol

Aquesta cadira va ser rescatada directament del mig de la runa, prop d’una antiga edificació que s’estava reformant a les rodalies de Girona. Junt a d’altres mobles vells el seu destí era directament la deixalleria. Qui la va recollir me la va portar perquè fes amb ella el que pogués, donat que estava molt malmesa. M’hi vaig posar amb la idea de recuperar-la i a més intentar donar-hi un toc diferent, més personal.

Primer vaig matar corcs i vaig aplicar massilla tenyida del color de la fusta on va caldre. Després vaig afinar tota la fusta de la cadira amb paper de vidre. També es va haver de reforçar molt bé el sota de la cadira perquè estava trencat.

 

Tot seguit vaig dedicar-me a netejar i recuperar l’encordat del seient. Estava degradat però el seu trenat no estava del tot malmès. Vaig donar una capa de tint de color roure a tota la cadira inclòs l’encordat perquè tot plegat quedés més polit i vistós.

Vaig aplicar a la fusta de la cadira una capa de vernís brillant i un cop sec ho vaig polir tot i després vaig aplicar una altra capa de vernís setinat.

Una de les claus és el que vaig fer després: vaig donar a tota la fusta de la cadira una capa de pintura plàstica setinada de color lilós. Ho vaig fer pintant les diferents parts de la fusta i anant-t’ho fregant d’immediat amb un drap humit, tot  amb molta cura. 

Finalment, per rematar la feina, vaig donar a la cadira una darrera capa de vernís setinat.

Recuperem un vell moble de menjador

Aquest mes partim d’un moble no massa antic però que compte amb petits detallets d'aire renaixentista que el fan especialment atractiu. Les seves dimensions són considerables donat que fa 1 metre i 60 cm. de llarg, 53 cm. de fons  i 1 metre i 40 cm. d’alt. Tot plegat ha fet que jo hi tingués molta feina.

D’entrada us puc dir que el moble estava molt brut i la fusta força malmesa en alguns punts, com es pot observar en les fotografies. Tot estava ple de corcs.

Vaig començar per rentar el moble amb aigua i sosa càustica i després el vaig deixar assecar durant 15 dies. 

Tot seguit vaig aprofitar per arreglar tota la part de fusteria. Va ser molt laboriós i entretingut , es varen allisar i enganxar les parts malmeses del sobre pla del moble, es va reforçar la part de darrera, es varen ajustar les portetes i hi vaig posar petits poms fusta per poder obrir bé.

El següent pas va ser afinar-ho tot amb paper de vidre  ja que la sosa càustica havia deixat la fusta aspre i amb molt de repèl.  Després de netejar-ho i aspirar-ho a fons vaig aplicar una capa de producte anticarcoma, tot ben banyat. El pas posterior va ser el massillat de les zones malmeses i en corcs, previ haver tenyit la massilla amb un tint que imitava el color de la fusta, i novament ho vaig tornar a afinar.

A partir d’aquest moment vaig aplicar dues capes de vernís brillant  i després dues de vernís satinat. Un cop acabat el procés de donar vernís he fet una pàtina de color gris fosc en figures i motllures del moble per accentuar la sensació de relleu.

Finalment he rematat la feina amb una darrera capa de vernís satinat.

Petits objectes de fusta restaurats (1)

Aquest mes de setembre passat, m’he passejat per alguns mercats de segona mà aprofitant encara el bon temps dels darrers dies d’estiu. Per un cantó vaig trobar un parell de figures tribals, de caràcter decoratiu, molt enfosquides i malmeses pel pas dels anys. En la mateixa línia, el cap de setmana següent, vaig poder adquirir un mirall amb un marc molt brut i gastat, però molt interessant perquè reprodueix algunes antigues escenes tribals d’activitat agrícola. Aquesta coincidència ha estat determinant i ha fet que aquest mes us expliqui el què he fet en ambdós casos per restaurar aquests objectes.

Vaig començar netejant la parella de figures amb dissolvent, amb un fregall de mà i, per altra part, amb un raspall de dents que em va permetre arribar a aquells racons més difícils. Això em va portar a deixar al descobert el color original de la fusta. Tot seguit vaig tapar algunes esquerdes amb massilla  que vaig barrejar amb el tint adequat perquè agafés el mateix color de la fusta..Arribat a  aquest punt vaig fer una capa de vernís acrílic i després vaig aplicar la capa de color corresponent a la roba i altres complements, amb pintura plàstica setinada.

El procés del mirall va ser força similar però més laboriós donat que el marc de fusta estava recobert amb una capa de guix fi pintat. Primer vaig haver d’estovar el guix barrejant aigua i sosa càustica. Després, al cap d’uns dies, vaig blanquejar la fusta amb una barreja d’aigua oxigenada i aigua fort. Recentment he anat afinant la fusta amb paper de vidre i fent capes de vernís fins a deixar-ho ben fi. El resultat ha estat sorprenent, el to original de la fusta és preciós com podeu observar a les fotografies.

 

El "craquelé": unes caixetes de cireres reciclades i una antiga farmaciola restaurada utilitzant aquesta tècnica

El craquelé o clivellat és un fenomen de deteriorament comú en pintures antigues. Consisteix en l'aparició d'esquerdes, que en els casos més greus arriben a fragmentar la  pintura i en provoquen el seu despreniment. Aquest signe d'envelliment sovint es sol imitar per donar als objectes restaurats una aparença antiga. Dins dels acabats és un dels més interessants i no massa complicat de portar a terme tal i com avui us el plantejo. Es tracta de col·locar una capa de base sintètica (d’assecat lent) i una altra a sobre de pintura de base aquosa (d’assecat ràpid). La pintura sintètica s’asseca lentament i en canvi la segona capa de pintura, que és acrílica, s’asseca ràpidament i s'esquerda seguint els moviments de les tensions de la pintura de base.

 

Caixetes de cireres reciclades

1-aplicar emprimació antiabsorbent (essent aquestes caixes de cartró aquesta primera capa deixa el cartró molt endurit).

2-aplicar capa d’esmalt sintètic o esmalt a l’oli, que sigui brillant i d’assecatge lent. Un cop aplicat l’esmalt cal anar-lo controlant fins que enganxi poc.

3-aplicar una capa de pintura plàstica acrílica a l’aigua. Farem les pinzellades de dreta a esquerra i amunt i avall. La pintura plàstica ha de ser espessa,  aplicada irregularment i de manera abundant. Aquesta tercera capa cal donar-la sense presses i amb molta cura per no malmetre el que s’ha fet a sota. Un cop acabat no tocarem res més i deixarem que faci el procés de clivellat durant les properes hores... A mesura que es va assecant es va trencant el plàstic i les pinzellades que s’han fet irregulars fan que el craquelé quedi molt bonic.

4-Després de tot el procés, si volem, a sobre es poden aplicar pàtines, especialment si es vol envellir.

Farmaciola restaurada

En aquest cas primer he aplicat una capa d’esmalt brillant, de color blanc. Deprés he aplicat un vernís sintètic, també brillant, molt líquid i que prèviament he tenyit  d’un color tirant a ocre. Amb un assecador de cabell he accelerat -de manera artificial- el procés de clivellat.   

Iniciació al pa d'or

Ens cal comprar làmines molt fines de full d’or. La major part es fabrica a Alemanya o Itàlia. Es presenta en llibrets de 20-25 fulls. N’hi ha de diferents pureses (18,22 i 23 quirats) i també l’anomenat or fals que és el que jo he utilitzat en aquest capçal de llit. L’or fals es presenta en fulles de 14 x 14 i, tot i que sembla or, en realitat es compon d’un aliatge de coure, estany i zinc. En ser més gruixut és molt més fàcil d’emprar  i permet ser aplicat amb les mans tot i que cal fer-ho amb molta cura, jo recomano  fregar-se abans les mans amb pols de talc o guix de pintor, això ens evitarà agafar varis fulls a la vegada i malmetre’ls.

Donarem sobre els fons a daurar una capa de vernís especial d’assecatge ràpid que  sol aguantar el mordent durant unes 4 hores aproximadament; temps durant el qual aplicarem el full d’or amb un pinzell molt fi. Jo solo utilitzar pinzells de pèl de marta.

Esperarem unes 24 hores i tot seguit aplicarem una capa de vernís goma laca per fixar bé l’or, endurir-lo i donar-li, fins i tot, un aspecte millor. Un cop tot sec hi podrem fer els dibuixos i les pàtines que ens interessin. Per donar-li l’aspecte definitiu d’envellit hi aplicarem una capa de betum de judea i ho acabarem fregant amb un drap molt fi.

El dibuix que he posat en el capçal d’aquest llit l’he extret d’un llibre antic que provenia dels meus avis. Es tracta d’un recull de quadernets, editats a Barcelona a principi del segle XX, que s’anomenaven “El Consultor de bordados”. Aquesta publicació solia incloure patrons per realitzar brodats típics, molts d’ells d’estil modernista, tot un referent per l’època.