Restauració d'un antic rellotge

Punt de partida: estat inicial

Aquest mes us resumeixo la tasca de restauració feta a un antic rellotge que una bona amiga tenia a casa,  provinent de la seva pròpia família. Ha estat una feina especialment entretinguda, de moltes hores, però que un la gaudeix molt mentre l’està fent.

Degut a la presència abundant de corcs i per poder fer el tractament adequat dels  mateixos vaig preferir treure la maquinària  de l’interior de la caixa de fusta, fet que d’entrada va ser força laboriós donat que  tot és molt delicat i caldre fer-ho amb extrema cura per no malmetre res.

Tot seguit vaig eliminar amb decapant les capes de vernís i tints que s’havien aplicat a la fusta al llarg dels anys. Amb l’objectiu de deixar-la ben neta al final vaig aplicar-hi una mica de lleixiu.

El tractament contra els corcs va consistir en injectar un producte adequat en cadascun dels forats, i per assegurar-ne l’extinció varis banys generals del producte a  tota la caixa de fusta. Per acabar d’igualar el color de la fusta vaig tenyir lleument el líquid anticorcs perquè quedés un to uniforme a tota l’estructura. També es va massillar la fusta on va caler. Tot seguit vaig aplicar dues capes de vernís sintètic.

Després, un cop sec,  va ser el moment de tornar a muntar la maquinària amb molta delicadesa. Vaig entretenir-me especialment amb l’esfera: vaig netejar-ne la placa de marbre, vaig enganxar bé els números de les hores, vaig netejar amb molta cura les agulles i les vaig encolar i reforçar en els punts més degradats.

Portant a terme aquest procés, em vaig adonar que en un lloc concret de la maquinària hi havia una minúscula inscripció.

 





Amb l'ajut d'una lupa d’una lupa vaig poder  determinar l’època, fabricant del rellotge i alguna altra referència més: Japy fils. Expos. 18:55. Medalles. 1844-1849.

 

Resultat final

Restaurem un vell balancí

Avui vull compartir amb vosaltres el meu darrer entreteniment: la restauració d’un vell balancí.

 

He començat per restaurar algunes peces de fusta malmeses i trencades. He hagut de substituir algunes parts, he posat un travesser i unes petites plaques col·locades estratègicament per reforçar l’estructura.

He fet un tractament contra els corcs, també he netejat bé el respatller i la base de balca. He tapat amb massilla els forats . He afinat i polit  la fusta amb paper de vidre. Tot seguit he donat una capa blanca a mode  d’imprimació a tot el balancí.

He fet un acurat pintat selectiu per zones: unes parts on domina el blau, unes altres el salmó i unes parts finals de to lila. 

Després he aplicat unes pàtines per envellir i  finalment he envernissat el conjunt amb dues capes de vernís setinat. 

Senzilla restauració d'una vella tauleta

Un vell amic m’ha portat una tauleta de fusta massissa. La part de dalt estava molt malmesa pels corcs. La vaig banyar amb un producte especial per tal d’erradicar-los. Tot seguit vaig embolicar tota la taula, i així la vaig deixar durant tres setmanes per garantir la mort de tots els petits cucs.

 

Després vaig polir el moblet, especialment la zona de sobre. Vaig tapar el forats amb massilla que prèviament havia tenyit amb el color de la fusta. Tot el sobre de la tauleta té una capa de tint, la resta de taula no. Després vaig fer un parell de capes de vernís setinat. Prèviament havia fet un restaurat senzill del ferro.

 

Tot seguit va venir la realització d’un petit detall de qualitat... Vaig proposar-me fer-hi una imitació de marqueteria. Primer directament  sobre la fusta vaig dibuixar les ratlles. Amb cinta vaig tapar amb molta cura les línies per fora i després vaig fer el pintat amb una combinació, en moll, de colors ocre i salmó.

Quan es va assecar vaig arrencar la cinta  i vaig fer un resseguit tot el voltant per fer destacar el detall visualment.

Després i ja un cop tot sec, vaig fer una capa final de vernís setinat a la part de sobre.

El d’aquest mes ha estat un senzill arranjament però al final també efectiu. El meu vell amic està encantat, amb paciència tot és recuperable, no hem de donar res per perdut!

Reconvertim un petit moblet

Partim novament d’un petit moblet que uns amics volien llençar i que finalment em van donar unes setmanes enrere. Amb ell he improvisat una mica però el resultat, al final, em sembla òptim.

Primer l’he afinat  i tot seguit li he aplicat una capa d’imprimació blanca mat. 

Aquesta capa d’imprimació blanca -un cop seca- ha facilitat l’enganxat d’unes restes de  paper antic que jo utilitzava els anys setanta per empaperar parets.

La resta de parts les he pintat amb plàstic blau grisós.

Un cop enganxat el paper l’he envellit a partir d’unes pinzellades difuminades de vernís tenyit de color marró.

El sobre del moble i el calaix els he pintat amb tons blaus i granats. Tot seguit vaig aplicar-hi també el vernís tenyit marró i amb un pinzell vell vaig ratllar la superfície amb molta cura.

Per altra part vaig recuperar una maneta i un pom petits vells, que vaig ben netejar fins a deixar-los brillants.

Un altre detall va ser personalitzar l’armariet -aquest cop amb el meu nom- perquè es quedarà a casa meva mateix.

Al final de tot he donat al moble dues capes de vernís setinat a l’aigua transparent. Això li ha acabat donant una duresa adequada i una protecció.

Modernitzem un moble vell

Estem davant un moble d’una cinquantena d’anys enrere. De fusta de pi de Flandes que havia estat tenyit i envernissat brillant feia temps.

Amb la polidora l’he ben afinat. A mà he polit plafons i motllures. Després ho he ben aspirat per absorbir bé la pols generada.

Tot seguit ha començat la feina de pintura. Primer he aplicat una capa de preparació blanca acrílica. Aquesta queda una mica transparent però això després permet que la capa d’esmalt posterior s’adhereixi correctament.

 

Abans d’aplicar l’esmalt, és aconsellable passar un fregador sobre la capa d’imprimació, amb cura, sense prémer massa fort.

Tot seguit he aplicat la capa d’esmalt blanc, sintètic. Ho he fet amb un rodet d’espuma petit i no a pinzell  per evitar que no es vegin massa les pinzellades i ho he deixat assecar bé.

 

La segona cap d’esmalt blanc l’he feta amb el mateix rodet. Els petits plafons els he hagut de fer a pinzell per arribar a per tot arreu bé.

El sobre pla del moble mereix una atenció especial. Després de la capa de preparació inicial va caldre massillar-lo dues vegades per dissimular bé petites patacades i foradets. Després va ser polit fins a deixar-lo ben fi. Tot seguit s’hi van aplicar dues capes més d’esmalt.

El resultat de tot plegat és un moble molt fi amb una acabat excel·lent que sembla fet amb pistola aerogràfica.