Restaurem un vella tauleta

En aquesta ocasió recuperem una vella tauleta que ens l'han fet arribar completament desballestada i amb forces corcs.

Primer de tot ha calgut una neteja a fons. 

Tot seguit he treballat reforçant l'estructura i encolant el sobre que estava solt, desclavat. Ha calgut encolar, ajustar, massillar alguns dels defectes de la fusta i tapar el forats dels corcs.

El polit ha estat molt laboriós perquè ho he fet donant un efecte de fusta gastada, jugant amb clars i foscos, per tant polint més o menys.

Tot seguit he donat al global tres capes de vernís setinat.

Restauració d'un antic mirall

El mirall el va recollir el meu fill directament al cantó d’uns contenidors d’escombraries propers al seu lloc de treball. Sap greu que es llencin  elements com aquest mirall carregat d’anys i probablement d’històries. Per nosaltres  trobar-lo ha estat tot un regal  i novament un nou repte que jo no podia deixar passar.

Primer el vaig desmuntar, separant el mirall original; tota una joia amb cap esquerda en lloc i amb les taques pròpies del pas dels anys, el vaig ben protegir per evitar possibles accidents.

Tot seguit vaig netejar i desengreixar les motllures, ho vaig fer amb un raspallet de dents i amb molta cura. Vaig veure que tota la fusta tenia una capa de guix. Amb un decapant a l’aigua vaig eliminar tot el pintat negre, fent-ho a poc a poc i per parts, el fet d’anar esbandint amb aigua implicava haver de vigilar molt amb el guix perquè no es desfés, aquesta primera fase va ser molt delicada.

Per altra part vaig veure que la peça triangular de sobre el mirall estava molt malmesa. Totes les petites fissures, esquerdes han estat tractades amb una massilla adequada barrejada amb cola blanca de fuster i així he aconseguit reforçar-ho bé. Ho vaig deixar assecar varis dies.

Tot seguit  he polit i afinat a fons la fusta i he pogut començar el procés de pintat. A decisió familiar no he deixat el color original que combinava els daurats amb el negre, sinó que finalment hem optat per un pintat daurat general, força propi en miralls de finals del segle XIX.

Vaig començar aplicant una capa d’un fixador  transparent, a l’aigua. A partir d’aquí una capa de pintura acrílica de color daurat i un cop sec el vaig brunyir un mica, després una segona capa de daurat i aplicació d’una lleugera pàtina amb betum de judea, diluït amb aiguarràs i ben fregat amb el drap de seguida.

Al cap d’uns dies vaig aplicar una capa de vernís acrílic lluent, ideal per daurats i el vaig tornar a polir lleugerament per finalment fer la darrera capa d’aquest mateix vernís.

Ara el mirall ja llueix el menjador de casa del meu fill que és qui en definitiva el va trobar i qui m'ha acompanyat en aquest procés de restauració i publicació en el blog.

    

Transformant un petit tamboret

Es tracta d’ un petit tamboret de 3 peus, molt  senzill que vaig decidir transformar a partir d’ un coixí que tenia per casa.

Primer vaig polir el tamboret i li vaig donar una capa d’imprimació inicial de pintura. Vaig partir d’una pintura blanca que vaig trencar amb unes gotetes de marró per imitar el mateix to blanc-beix del coixí.

Una altra capa de la mateixa pintura, més una fina capa de vernís acrílic van servir per deixar el tamboret pràcticament a punt per iniciar la segona fase del procés.

La segona fase va consistir en primer lloc en dibuixar sobre la part plana del tamboret les mateixes papallones que estaven en el coixí. Després vaig començar el procés de pintat de les papallones, seguint la pauta i els colors del coixí, va ser la tasca més laboriosa i entretinguda. Amb diferents pinzellets vaig anar pastant colors amb la paleta i amb tocs petits vaig anar conformant les papallones.

Unes mitges llunes pintades a tot al voltant, combinant tons roses i blaus, li acaben donant un punt de més vistositat al conjunt. Després vaig polir-ho a mà amb paper de vidre molt suaument per fer sortir  ratlles de color blanc - beix de sota... que són les donen la sensació d’envellit.

Finalment vaig aplicar al tamboret 2 capes de vernís per tal de deixar-ho tot lluent però alhora ben protegit i també vaig posar un petits topes a cada pota.

Refem un vell moble de calaixos

Es tracta d’un malmès moble de calaixos, conegut popularment a la nostra zona com un “taquilló” que, després de moltes hores de feina, es pot dir que ha canviat força, de l’abans a l’estat actual hi ha un gir radical.

He començat fent-li una neteja a fons, he extret tots els petits elements de ferro, poms i panys i he realitzat el tractament dels mateixos.

 

He llençat totes les parts de fusta trencades o degradades. He posat noves tapes al darrera del moble i també al fons de tots els calaixos. He afinat tot el moble i després amb una massilla barreja de pols mineral i un producte mata corcs he tapat els forats i altres imperfeccions i ho he tornat a polir.

Després he iniciat el procés de pintat amb una primera capa blanca d’imprimació que ha servit per donar duresa al moble. Tot seguit he aplicat al moblet una capa de plàstic de color blau, menys la part de sobre. Ho he afinat tot fent sortit el blanc de dessota.

Els plafons de les flors els he pintat amb plàstic blanc i fregat perquè només quedés blanc el fons. Després he resseguit amb to ocre els plafonets i també els rebaixats de les potes verticals.

 

A la fusta de sobre he donat tocs d’ocre amb un pinzell ampla, fent la forma d’X i  tot seguit he aplicat una pàtina de to marró. Un cop sec, nou polit del sobre però suau. Després he fet petits esquitxos blaus amb una pintura plàstica molt líquida,  tot mig difuminat i secat amb un assecador.

 

 

Després una mica més de pàtina diluïda i finalment he aplicat, a tot el moble, dues capes de vernís setinat acrílic a l’aigua.

Restauració d'un vell cosidor

Fa poques setmanes una amiga de la meva filla em va portar un vell cosidor que havia adquirit en el mercat  Mercat de Brocanters i Reciclatge a Celrà (Gironès). Aquest mercat es realitza els dissabtes de cada setmana. L’horari és de 8.00 a 14:00h. i la ubicació concreta, per si algú encara no el coneix, és carretera de Palamós C66, km 28.

La meva feina ha consistit inicialment en una bona neteja per dins i per fora del cosidor. Vaig haver de canviar tots els cargols i visos i repassar-ne els forats. Després vaig fer una afinat general de la fusta del moblet amb paper de vidre.

També va caldre una restauració acurada  de les peces vermelles que servien de base dels diferent compartiments, es tracta d’un vellut adhesiu.

Per altra part vaig posar uns peus senzills al moblet, que vaig enganxar directament a la seva base del mateix.

Per continuar la restauració vaig haver de protegir el folrat vermell de l’interior, ho vaig tapar amb cinta i diaris vells. Tot seguit hi vaig aplicar 2 capes de vernís setinat a l’aigua (acrílic).

Posteriorment em vaig plantejar un esquitxat general amb diversos colors de pintura plàstica diluïda, bàsicament verd, beix i granat. Vaig començar per l’ esquitxat granat, després el verd i tot seguit el beix. Ho vaig fer amb una paletina gastada picant amb molta cura, és un procés molt delicat.

 

Al cap d’uns dies vaig fer un nou envernissat de tot, amb dues capes més, per cert molt primes.

 

Després vaig fer una personalització de la part superior del cosidor amb el nom de la propietària, que després vaig envellir, aquest detall final de l’envellit no queda reflectit en les fotos.

Per acabar nou envernissat final en el sobre per fixar-ho tot bé.