Capseta per les espècies de la cuina

En Janot, als seus pràcticament 86 anys, encara ens demostra que no perd les seves habilitats com a pintor. Podem dir que ha donat vida i molt de color a una senzilla capseta de fusta a la que ell ha vist potencial per treballar-hi i transforma-la.

L'abans i el després ho diu tot, no calen gaire més comentaris en aquesta ocasió.

Muntem una tauleta partint d’antics restes

El punt de partida el tenim al peu d'uns contenidors propers a una església d’un petit municipi de la comarca del gironès. Allà, fora dels contenidors, algú havia abocat les restes d’una taula baixa i llarga, amb aparença de molt antiga. 

La casualitat va fer que jo mateix passés caminant per allà i en primera instància em van cridar l’atenció la forma dels peus de la taula, em va semblar que tot estava molt malmès... Però al cap d’unes hores vaig decidir tornar-hi i allà continuava tot escampat per terra. Amb paciència ho vaig recollir i m’ho vaig emportar en cotxe cap a casa.

Primer ho vaig netejar tot, i els dies següents, amb les restes que vaig veure que realment es podrien aprofitar, vaig començar a pensar quines opcions em podia plantejar amb aquelles restes.

De seguida ho vaig veure clar, podria fer una tauleta triangular... I, amb calma, durant un  parell de mesos vaig estar-hi treballant moltes tardes.

Netejar bé les restes va ser el meu primer objectiu perquè hi havia restes de terra, pols que semblava petrificada i molta floridura... De debò que va ser de nou tot un repte.  

Els temuts corcs... 

Després vaig afinar i polir tota la fusta. La presència de corcs amb gran quantitat em va obligar a fer un tractament específic que va alentir dues setmanes el procediment de restauració, però va ser del tot necessari per garantir l’èxit del treball.

El que va acabar essent el sobre de la tauleta....

Vaig aconseguir unir les tres potes tornejades i després vaig fer un sobre improvisat partint d’unes restes de fusta de panells aglomerats. També vaig extreure i netejar les peces daurades decoratives i les vaig envellir.

Després vaig tenyir el sobre, donant-li expressament un acabat un punt rústic. Tot seguit i per finalitzar el procés he aplicat el vernís amb un acabat setinat final.

                 Resultat aquest cop una tauleta triangular ben especial com podeu veure les fotos.

Restaurem un vella tauleta

En aquesta ocasió recuperem una vella tauleta que ens l'han fet arribar completament desballestada i amb forces corcs.

Primer de tot ha calgut una neteja a fons. 

Tot seguit he treballat reforçant l'estructura i encolant el sobre que estava solt, desclavat. Ha calgut encolar, ajustar, massillar alguns dels defectes de la fusta i tapar el forats dels corcs.

El polit ha estat molt laboriós perquè ho he fet donant un efecte de fusta gastada, jugant amb clars i foscos, per tant polint més o menys.

Tot seguit he donat al global tres capes de vernís setinat.

Restauració d'un antic rellotge

Punt de partida: estat inicial

Aquest mes us resumeixo la tasca de restauració feta a un antic rellotge que una bona amiga tenia a casa,  provinent de la seva pròpia família. Ha estat una feina especialment entretinguda, de moltes hores, però que un la gaudeix molt mentre l’està fent.

Degut a la presència abundant de corcs i per poder fer el tractament adequat dels  mateixos vaig preferir treure la maquinària  de l’interior de la caixa de fusta, fet que d’entrada va ser força laboriós donat que  tot és molt delicat i caldre fer-ho amb extrema cura per no malmetre res.

Tot seguit vaig eliminar amb decapant les capes de vernís i tints que s’havien aplicat a la fusta al llarg dels anys. Amb l’objectiu de deixar-la ben neta al final vaig aplicar-hi una mica de lleixiu.

El tractament contra els corcs va consistir en injectar un producte adequat en cadascun dels forats, i per assegurar-ne l’extinció varis banys generals del producte a  tota la caixa de fusta. Per acabar d’igualar el color de la fusta vaig tenyir lleument el líquid anticorcs perquè quedés un to uniforme a tota l’estructura. També es va massillar la fusta on va caler. Tot seguit vaig aplicar dues capes de vernís sintètic.

Després, un cop sec,  va ser el moment de tornar a muntar la maquinària amb molta delicadesa. Vaig entretenir-me especialment amb l’esfera: vaig netejar-ne la placa de marbre, vaig enganxar bé els números de les hores, vaig netejar amb molta cura les agulles i les vaig encolar i reforçar en els punts més degradats.

Portant a terme aquest procés, em vaig adonar que en un lloc concret de la maquinària hi havia una minúscula inscripció.

 





Amb l'ajut d'una lupa d’una lupa vaig poder  determinar l’època, fabricant del rellotge i alguna altra referència més: Japy fils. Expos. 18:55. Medalles. 1844-1849.

 

Resultat final

Recuperem un escriptori antic

Inicialment, fet que no he pogut reflectir, en les fotografies perquè vaig esborrar-les sense voler, em vaig trobar amb un antic escriptori molt degradat. Havia estat cert temps a la intempèrie exposat al sol i a la pluja, almenys les darreres setmanes segons em va comentar qui me'l va portar s'havia mullat.

El vaig tenir 15 dies deixant-lo assecar, la fusta dels calaixos estava tan bufada que no els podia ni obrir, tot plegat em va suposar molta feina, si més no molt entretinguda.

Vaig començar a polir tota la fusta i intentar afinar els antics tints i vernissos. Després podem dir que pràcticament vaig banyar el moble amb un producte anti corcs. 

Vaig fer un injectat específic a molts forats, sobretot a la part baixa dels peus del moble.

Tot seguit vaig tapar els forats dels corcs i altres petits defectes de la fusta amb una massilla específica que vaig tenyir prèviament del mateix color de la fusta.  

Després vaig donar una altra capa del producte anti corcs, tenyit de color caoba. 

Tot seguit al cap d'uns dies vaig aplicar tres capes de vernís setinat sintètic amb els respectius polits suaus previs entre capa i capa. 

 Veient el resultat final penso que l'esforç d'un vell jubilat com jo ha ben merescut la pena!.