Reconvertim una vella capsa de coberts

Es tracta d’una vella capsa d’una coberteria de finals dels anys seixanta que estava en molt mal estat.  Primer vaig reforçar el fons amb fullola de 3 mm. Després vaig reforçar la tapa en sí amb un travesser de fusta. Amb aquestes dues accions vaig aconseguir enfortir el global de l’estructura que estava molt malmès.

Per altra part vaig repassar tots els cantoners i fustes laterals de manera que quedessin ben encolats. Tot seguit vaig arrencar restes de l’antic paper i vaig afinar tota la superfície amb paper de vidre. Per finalitzar aquesta primer fase de la restauració vaig aplicar a tota la capsa una capa de fixador transparent.

  La segona fase va suposar recuperar il·lustracions d’un antic llibre de 1917 sobre brodats. A partir de les làmines que més em van agradar, i després d’una selecció acurada d’imatges, vaig estudiar la millor distribució de les mateixes tant a la part interior i exterior de la capsa.

Després he fet un encolat de totes aquestes il·lustracions amb molta cura perquè no quedi res arrugat.

Finalment he aplicat una capa de fixador transparent per assegurar una protecció total. El resultat final el podeu veure, de vella capsa de guardar coberts a original capsa de cosir. I em porta a concloure que mai ens hem de precipitar en llençar tot allò que ens sembla vell.

Una tauleta de cartró personalitzada

Aquest mes us presento una taula petita feta tota ella amb capses de cartró. Veureu que l’ he dedicada a Thuir el meu poble natal, al sud de França vora la ciutat de Perpignan, però cadascú la pot personalitzar al seu gust i en funció dels seus interessos.

De la població de Thuir tinc grans records donat que tota la meva infància va transcórrer allà. Després la família es traslladaria a Catalunya. Fa poc, estant de pas per la població, vaig entrar a la recepció de les Caves Byrrh on vaig recollir fulletons, postals i un petit llibret d’il·lustracions resum del passat d’aquesta històrica empresa del sector dels vins. Part del material que vaig recollir ha servit per decorar la taula que he muntat aquest mes i que comparteixo amb tots vosaltres en aquesta primera entrada del blog de l’any 2014.

Partirem d’una capsa de cartró gran que servirà de base i de vàries capses més petites que serviran de suport o peus. El cartró cal que sigui el màxim de fort i gruixut possible.

Un cop enganxades totes les parts he donat una capa d’imprimació cel·lulòsica per reforçar el cartró. Després he fet una capa de pintura plàstica que a les fotos podreu veure que és de color granat a tota la part de sota. Els laterals i la part de dalt els he pintat amb altres colors de diferents tons, en forma de tires. I ho he envellit tot plegat amb una pàtina ocre molt líquida i fregada amb delicadesa. Un cop ben sec he enganxat amb cola d’empaperar les diferents il·lustracions sobre la superfície i ho he deixat assecar bé. Després he aplicat a tot el conjunt una capa de vernís setinat acrílic.

Tot seguit, amb el mateix to granat que havia utilitzat en el sota de la tauleta, he fet uns esquitxos molt suaus a tota la part superior de la taula. Un cop sec he aplicat una darrera capa de vernís acrílic, això li ha donat encara una mica més de duresa.

Amb el material sobrant encara m’he permès fer un parell de capses de complement, amb altres il·lustracions, seguint el mateix mètode comentat.



Resultat final ja amb la tauleta posada a lloc!

El "craquelé": unes caixetes de cireres reciclades i una antiga farmaciola restaurada utilitzant aquesta tècnica

El craquelé o clivellat és un fenomen de deteriorament comú en pintures antigues. Consisteix en l'aparició d'esquerdes, que en els casos més greus arriben a fragmentar la  pintura i en provoquen el seu despreniment. Aquest signe d'envelliment sovint es sol imitar per donar als objectes restaurats una aparença antiga. Dins dels acabats és un dels més interessants i no massa complicat de portar a terme tal i com avui us el plantejo. Es tracta de col·locar una capa de base sintètica (d’assecat lent) i una altra a sobre de pintura de base aquosa (d’assecat ràpid). La pintura sintètica s’asseca lentament i en canvi la segona capa de pintura, que és acrílica, s’asseca ràpidament i s'esquerda seguint els moviments de les tensions de la pintura de base.

 

Caixetes de cireres reciclades

1-aplicar emprimació antiabsorbent (essent aquestes caixes de cartró aquesta primera capa deixa el cartró molt endurit).

2-aplicar capa d’esmalt sintètic o esmalt a l’oli, que sigui brillant i d’assecatge lent. Un cop aplicat l’esmalt cal anar-lo controlant fins que enganxi poc.

3-aplicar una capa de pintura plàstica acrílica a l’aigua. Farem les pinzellades de dreta a esquerra i amunt i avall. La pintura plàstica ha de ser espessa,  aplicada irregularment i de manera abundant. Aquesta tercera capa cal donar-la sense presses i amb molta cura per no malmetre el que s’ha fet a sota. Un cop acabat no tocarem res més i deixarem que faci el procés de clivellat durant les properes hores... A mesura que es va assecant es va trencant el plàstic i les pinzellades que s’han fet irregulars fan que el craquelé quedi molt bonic.

4-Després de tot el procés, si volem, a sobre es poden aplicar pàtines, especialment si es vol envellir.

Farmaciola restaurada

En aquest cas primer he aplicat una capa d’esmalt brillant, de color blanc. Deprés he aplicat un vernís sintètic, també brillant, molt líquid i que prèviament he tenyit  d’un color tirant a ocre. Amb un assecador de cabell he accelerat -de manera artificial- el procés de clivellat.