Refem un vell armariet

El moble estava en molt mal estat, donat que havia estat cert de temps a la intempèrie -exposat a les inclemències del temps- i per tant força degradat. Vaig banyar-lo amb aigua i lleixiu vàries vegades, vaig fer tractament contra els corcs i vaig acabar tapant els forats que havien deixat els corcs amb una pasta (barreja de massilla, cola blanca de fuster i tint del mateix color de la fusta).

Va caler extreure algunes parts senceres de la fusta per ser substituïdes, bàsicament el sobre, algun plafó dels laterals i una enfila nova de l’interior. Tot ho vaig fer amb vells restes de material que jo mateix tenia pel taller.

A nivell de pintura vaig començar donant una primera capa d’imprimació blanca sintètica (al dissolvent), i tot seguit ho vaig afinar tot amb paper abrasiu.

El segon pas va ser donar dues capes de pintura plàstica de diversos colors. Ho vaig tornar a polir i després vaig aplicar vàries pàtines per envellir el moble. Per acabar el procés de pintat vaig acabar aplicant al global dues capes de vernís setinat a l’aigua.

Detall del treball fet als 6 plafonets frontals

Per cert, aprofitant una antiga tela vinílica, imitació a suro, se’m va ocórrer folrar el sobre i els plafons laterals. Es tracta d’una tela rentable, que li acaba donant al moblet un tret diferencial i certa calidesa al conjunt.

Recuperem un escriptori antic

Inicialment, fet que no he pogut reflectir, en les fotografies perquè vaig esborrar-les sense voler, em vaig trobar amb un antic escriptori molt degradat. Havia estat cert temps a la intempèrie exposat al sol i a la pluja, almenys les darreres setmanes segons em va comentar qui me'l va portar s'havia mullat.

El vaig tenir 15 dies deixant-lo assecar, la fusta dels calaixos estava tan bufada que no els podia ni obrir, tot plegat em va suposar molta feina, si més no molt entretinguda.

Vaig començar a polir tota la fusta i intentar afinar els antics tints i vernissos. Després podem dir que pràcticament vaig banyar el moble amb un producte anti corcs. 

Vaig fer un injectat específic a molts forats, sobretot a la part baixa dels peus del moble.

Tot seguit vaig tapar els forats dels corcs i altres petits defectes de la fusta amb una massilla específica que vaig tenyir prèviament del mateix color de la fusta.  

Després vaig donar una altra capa del producte anti corcs, tenyit de color caoba. 

Tot seguit al cap d'uns dies vaig aplicar tres capes de vernís setinat sintètic amb els respectius polits suaus previs entre capa i capa. 

 Veient el resultat final penso que l'esforç d'un vell jubilat com jo ha ben merescut la pena!.

Restauració d'un antic mirall

El mirall el va recollir el meu fill directament al cantó d’uns contenidors d’escombraries propers al seu lloc de treball. Sap greu que es llencin  elements com aquest mirall carregat d’anys i probablement d’històries. Per nosaltres  trobar-lo ha estat tot un regal  i novament un nou repte que jo no podia deixar passar.

Primer el vaig desmuntar, separant el mirall original; tota una joia amb cap esquerda en lloc i amb les taques pròpies del pas dels anys, el vaig ben protegir per evitar possibles accidents.

Tot seguit vaig netejar i desengreixar les motllures, ho vaig fer amb un raspallet de dents i amb molta cura. Vaig veure que tota la fusta tenia una capa de guix. Amb un decapant a l’aigua vaig eliminar tot el pintat negre, fent-ho a poc a poc i per parts, el fet d’anar esbandint amb aigua implicava haver de vigilar molt amb el guix perquè no es desfés, aquesta primera fase va ser molt delicada.

Per altra part vaig veure que la peça triangular de sobre el mirall estava molt malmesa. Totes les petites fissures, esquerdes han estat tractades amb una massilla adequada barrejada amb cola blanca de fuster i així he aconseguit reforçar-ho bé. Ho vaig deixar assecar varis dies.

Tot seguit  he polit i afinat a fons la fusta i he pogut començar el procés de pintat. A decisió familiar no he deixat el color original que combinava els daurats amb el negre, sinó que finalment hem optat per un pintat daurat general, força propi en miralls de finals del segle XIX.

Vaig començar aplicant una capa d’un fixador  transparent, a l’aigua. A partir d’aquí una capa de pintura acrílica de color daurat i un cop sec el vaig brunyir un mica, després una segona capa de daurat i aplicació d’una lleugera pàtina amb betum de judea, diluït amb aiguarràs i ben fregat amb el drap de seguida.

Al cap d’uns dies vaig aplicar una capa de vernís acrílic lluent, ideal per daurats i el vaig tornar a polir lleugerament per finalment fer la darrera capa d’aquest mateix vernís.

Ara el mirall ja llueix el menjador de casa del meu fill que és qui en definitiva el va trobar i qui m'ha acompanyat en aquest procés de restauració i publicació en el blog.

    

Transformant un petit tamboret

Es tracta d’ un petit tamboret de 3 peus, molt  senzill que vaig decidir transformar a partir d’ un coixí que tenia per casa.

Primer vaig polir el tamboret i li vaig donar una capa d’imprimació inicial de pintura. Vaig partir d’una pintura blanca que vaig trencar amb unes gotetes de marró per imitar el mateix to blanc-beix del coixí.

Una altra capa de la mateixa pintura, més una fina capa de vernís acrílic van servir per deixar el tamboret pràcticament a punt per iniciar la segona fase del procés.

La segona fase va consistir en primer lloc en dibuixar sobre la part plana del tamboret les mateixes papallones que estaven en el coixí. Després vaig començar el procés de pintat de les papallones, seguint la pauta i els colors del coixí, va ser la tasca més laboriosa i entretinguda. Amb diferents pinzellets vaig anar pastant colors amb la paleta i amb tocs petits vaig anar conformant les papallones.

Unes mitges llunes pintades a tot al voltant, combinant tons roses i blaus, li acaben donant un punt de més vistositat al conjunt. Després vaig polir-ho a mà amb paper de vidre molt suaument per fer sortir  ratlles de color blanc - beix de sota... que són les donen la sensació d’envellit.

Finalment vaig aplicar al tamboret 2 capes de vernís per tal de deixar-ho tot lluent però alhora ben protegit i també vaig posar un petits topes a cada pota.

Reconvertim un vell moblet aprofitant una antiga tela

Partim d’un vell i senzill moblet compost per un calaix i una base de vidre trencada. L’estructura és metàl·lica, molt simple i està rovellada. He intentat donar-li al conjunt un canvi, en la mesura que ha estat possible.

Primer he desmuntat les diferents parts i ho he netejat a fons. He substituït el vidre per una peça de fusta de la mateixa mida.

He donat una capa d’imprimació  uniformadora a tota la fusta, ho he fet amb un color dels que lliga amb els tons de la tela. Aquesta peça de roba, és una mena de vànova centenària, té uns 120 anys almenys.

He començat el retallat de la roba i l’ajustat de les peces a les mides del calaix i la base de sobre del moblet. Tot seguit he iniciat el procés d’enganxat. Primer he donat una capa de cola de roba, teixits, moquetes... a la fusta, després a la part interior de les peces de tela. Quan tot plegat ha agafat mordent ho he enganxat amb molta cura. Després he donat una capa de la mateixa cola, que és transparent quan es seca, a la part exterior de la roba, i he aconseguit així endurir-la.

La part metàl·lica ha precisat d’algunes atencions especials, com aplicar una capa de laca per metalls, amb l’objectiu que no es tornés a rovellar o oxidar, inclosos els dos poms del calaix que són els originals.

Finalment he aplicat una capa de vernís setinat a les peces, ja folrades de roba i ben seques, amb l’objectiu que quedi resistent i si algun dia s’hi posa un got o hi cau una mica d’aigua... no haguem de patir per res.

Bé us deixo i començo a treballar amb un nou repte: la restauració d’una figura de ceràmica, fins molt aviat!

Canvi d’estil d’unes taules de fusta

Parteixo d’un parell de taules  de fusta de casa de la meva filla. Ella volia un canvi i he decidit  abans de llençar res o comprar mobles nous intentar un canvi d’estil partint dels mateixos mobles que ja tenim. El resultat ha estat prou interessant.

Els mobles originals eren foscos, tenyits marró fosc i envernissats. 

 

Primer de tot vaig iniciar el procés d’afinat i polit. Després vaig aplicar una capa d’un preparat blanc per poder continuar treballant millor a sobre a partir d’aquell moment; aquesta capa ha de quedar força transparent.

 

Tot seguit he donat una altra capa de pintura, aquest cop de pintura plàstica setinada de to gris clar. I he deixat passar ben bé un dia. Després he començat a polir-ho amb cura perquè vagi sortint el blanc de sota.

Seguidament amb vernís a l’aigua, tenyit prèviament amb una mica de color negre, he fet amb un pinzell gastat una mena de  “ratllat” buscat intencionadament.

També he polit tots els cantoners per fer sortir el color original, fet que dóna al global certa sensació de gastat.

   

Al final he aplicat a les taules una capa de vernís a l’aigua setinat per donar-li fortalesa, perquè quedi dur i protegit. Com a toc últim hi ha una mica de pàtina rosada als peus de les dues taules, que li dóna cert toc femení.