Muntem una tauleta partint d’antics restes

El punt de partida el tenim al peu d'uns contenidors propers a una església d’un petit municipi de la comarca del gironès. Allà, fora dels contenidors, algú havia abocat les restes d’una taula baixa i llarga, amb aparença de molt antiga. 

La casualitat va fer que jo mateix passés caminant per allà i en primera instància em van cridar l’atenció la forma dels peus de la taula, em va semblar que tot estava molt malmès... Però al cap d’unes hores vaig decidir tornar-hi i allà continuava tot escampat per terra. Amb paciència ho vaig recollir i m’ho vaig emportar en cotxe cap a casa.

Primer ho vaig netejar tot, i els dies següents, amb les restes que vaig veure que realment es podrien aprofitar, vaig començar a pensar quines opcions em podia plantejar amb aquelles restes.

De seguida ho vaig veure clar, podria fer una tauleta triangular... I, amb calma, durant un  parell de mesos vaig estar-hi treballant moltes tardes.

Netejar bé les restes va ser el meu primer objectiu perquè hi havia restes de terra, pols que semblava petrificada i molta floridura... De debò que va ser de nou tot un repte.  

Els temuts corcs... 

Després vaig afinar i polir tota la fusta. La presència de corcs amb gran quantitat em va obligar a fer un tractament específic que va alentir dues setmanes el procediment de restauració, però va ser del tot necessari per garantir l’èxit del treball.

El que va acabar essent el sobre de la tauleta....

Vaig aconseguir unir les tres potes tornejades i després vaig fer un sobre improvisat partint d’unes restes de fusta de panells aglomerats. També vaig extreure i netejar les peces daurades decoratives i les vaig envellir.

Després vaig tenyir el sobre, donant-li expressament un acabat un punt rústic. Tot seguit i per finalitzar el procés he aplicat el vernís amb un acabat setinat final.

                 Resultat aquest cop una tauleta triangular ben especial com podeu veure les fotos.

Reconvertim una vella capsa de coberts

Es tracta d’una vella capsa d’una coberteria de finals dels anys seixanta que estava en molt mal estat.  Primer vaig reforçar el fons amb fullola de 3 mm. Després vaig reforçar la tapa en sí amb un travesser de fusta. Amb aquestes dues accions vaig aconseguir enfortir el global de l’estructura que estava molt malmès.

Per altra part vaig repassar tots els cantoners i fustes laterals de manera que quedessin ben encolats. Tot seguit vaig arrencar restes de l’antic paper i vaig afinar tota la superfície amb paper de vidre. Per finalitzar aquesta primer fase de la restauració vaig aplicar a tota la capsa una capa de fixador transparent.

  La segona fase va suposar recuperar il·lustracions d’un antic llibre de 1917 sobre brodats. A partir de les làmines que més em van agradar, i després d’una selecció acurada d’imatges, vaig estudiar la millor distribució de les mateixes tant a la part interior i exterior de la capsa.

Després he fet un encolat de totes aquestes il·lustracions amb molta cura perquè no quedi res arrugat.

Finalment he aplicat una capa de fixador transparent per assegurar una protecció total. El resultat final el podeu veure, de vella capsa de guardar coberts a original capsa de cosir. I em porta a concloure que mai ens hem de precipitar en llençar tot allò que ens sembla vell.

Refem un vell armariet

El moble estava en molt mal estat, donat que havia estat cert de temps a la intempèrie -exposat a les inclemències del temps- i per tant força degradat. Vaig banyar-lo amb aigua i lleixiu vàries vegades, vaig fer tractament contra els corcs i vaig acabar tapant els forats que havien deixat els corcs amb una pasta (barreja de massilla, cola blanca de fuster i tint del mateix color de la fusta).

Va caler extreure algunes parts senceres de la fusta per ser substituïdes, bàsicament el sobre, algun plafó dels laterals i una enfila nova de l’interior. Tot ho vaig fer amb vells restes de material que jo mateix tenia pel taller.

A nivell de pintura vaig començar donant una primera capa d’imprimació blanca sintètica (al dissolvent), i tot seguit ho vaig afinar tot amb paper abrasiu.

El segon pas va ser donar dues capes de pintura plàstica de diversos colors. Ho vaig tornar a polir i després vaig aplicar vàries pàtines per envellir el moble. Per acabar el procés de pintat vaig acabar aplicant al global dues capes de vernís setinat a l’aigua.

Detall del treball fet als 6 plafonets frontals

Per cert, aprofitant una antiga tela vinílica, imitació a suro, se’m va ocórrer folrar el sobre i els plafons laterals. Es tracta d’una tela rentable, que li acaba donant al moblet un tret diferencial i certa calidesa al conjunt.

Transformant un petit tamboret

Es tracta d’ un petit tamboret de 3 peus, molt  senzill que vaig decidir transformar a partir d’ un coixí que tenia per casa.

Primer vaig polir el tamboret i li vaig donar una capa d’imprimació inicial de pintura. Vaig partir d’una pintura blanca que vaig trencar amb unes gotetes de marró per imitar el mateix to blanc-beix del coixí.

Una altra capa de la mateixa pintura, més una fina capa de vernís acrílic van servir per deixar el tamboret pràcticament a punt per iniciar la segona fase del procés.

La segona fase va consistir en primer lloc en dibuixar sobre la part plana del tamboret les mateixes papallones que estaven en el coixí. Després vaig començar el procés de pintat de les papallones, seguint la pauta i els colors del coixí, va ser la tasca més laboriosa i entretinguda. Amb diferents pinzellets vaig anar pastant colors amb la paleta i amb tocs petits vaig anar conformant les papallones.

Unes mitges llunes pintades a tot al voltant, combinant tons roses i blaus, li acaben donant un punt de més vistositat al conjunt. Després vaig polir-ho a mà amb paper de vidre molt suaument per fer sortir  ratlles de color blanc - beix de sota... que són les donen la sensació d’envellit.

Finalment vaig aplicar al tamboret 2 capes de vernís per tal de deixar-ho tot lluent però alhora ben protegit i també vaig posar un petits topes a cada pota.

Recuperem un vell tamboret

Partim d’un tamboret que algú havia llençat i que vaig pensar que tenia cert potencial.  El repte ha estat interessant i del punt de partida al resultat final veureu que el canvi ha estat gran.

El tamboret tenia inicialment el seient, que era de balca, trencat. Vaig treure’l i el vaig substituir per un altre de balca nova que vaig tenyir amb color de noguer.

El següent pas va ser posar alguns dels barrots que faltaven i afinar tota la fusta amb l’objectiu que la pintura s’hi enganxés millor.

Tot seguit vaig aplicar-hi una capa d’imprimació blanca. Després ho vaig tornar a polir perquè quedés fi abans de pintar.

 

 

Vaig fer el pintat definitiu partint de colors bàsics, vius!. Després amb rotulador  vaig fer ondes, punts... i altres motius decoratius, acompanyat de petites paraules escrites carregades totes elles de sentit.

         

                      

 

Després, per finalitzar, vaig donar una capa de vernís acrílic a tot el conjunt, balca inclosa.