Capseta per les espècies de la cuina

En Janot, als seus pràcticament 86 anys, encara ens demostra que no perd les seves habilitats com a pintor. Podem dir que ha donat vida i molt de color a una senzilla capseta de fusta a la que ell ha vist potencial per treballar-hi i transforma-la.

L'abans i el després ho diu tot, no calen gaire més comentaris en aquesta ocasió.

Muntem una tauleta partint d’antics restes

El punt de partida el tenim al peu d'uns contenidors propers a una església d’un petit municipi de la comarca del gironès. Allà, fora dels contenidors, algú havia abocat les restes d’una taula baixa i llarga, amb aparença de molt antiga. 

La casualitat va fer que jo mateix passés caminant per allà i en primera instància em van cridar l’atenció la forma dels peus de la taula, em va semblar que tot estava molt malmès... Però al cap d’unes hores vaig decidir tornar-hi i allà continuava tot escampat per terra. Amb paciència ho vaig recollir i m’ho vaig emportar en cotxe cap a casa.

Primer ho vaig netejar tot, i els dies següents, amb les restes que vaig veure que realment es podrien aprofitar, vaig començar a pensar quines opcions em podia plantejar amb aquelles restes.

De seguida ho vaig veure clar, podria fer una tauleta triangular... I, amb calma, durant un  parell de mesos vaig estar-hi treballant moltes tardes.

Netejar bé les restes va ser el meu primer objectiu perquè hi havia restes de terra, pols que semblava petrificada i molta floridura... De debò que va ser de nou tot un repte.  

Els temuts corcs... 

Després vaig afinar i polir tota la fusta. La presència de corcs amb gran quantitat em va obligar a fer un tractament específic que va alentir dues setmanes el procediment de restauració, però va ser del tot necessari per garantir l’èxit del treball.

El que va acabar essent el sobre de la tauleta....

Vaig aconseguir unir les tres potes tornejades i després vaig fer un sobre improvisat partint d’unes restes de fusta de panells aglomerats. També vaig extreure i netejar les peces daurades decoratives i les vaig envellir.

Després vaig tenyir el sobre, donant-li expressament un acabat un punt rústic. Tot seguit i per finalitzar el procés he aplicat el vernís amb un acabat setinat final.

                 Resultat aquest cop una tauleta triangular ben especial com podeu veure les fotos.

Reconvertim una vella capsa de coberts

Es tracta d’una vella capsa d’una coberteria de finals dels anys seixanta que estava en molt mal estat.  Primer vaig reforçar el fons amb fullola de 3 mm. Després vaig reforçar la tapa en sí amb un travesser de fusta. Amb aquestes dues accions vaig aconseguir enfortir el global de l’estructura que estava molt malmès.

Per altra part vaig repassar tots els cantoners i fustes laterals de manera que quedessin ben encolats. Tot seguit vaig arrencar restes de l’antic paper i vaig afinar tota la superfície amb paper de vidre. Per finalitzar aquesta primer fase de la restauració vaig aplicar a tota la capsa una capa de fixador transparent.

  La segona fase va suposar recuperar il·lustracions d’un antic llibre de 1917 sobre brodats. A partir de les làmines que més em van agradar, i després d’una selecció acurada d’imatges, vaig estudiar la millor distribució de les mateixes tant a la part interior i exterior de la capsa.

Després he fet un encolat de totes aquestes il·lustracions amb molta cura perquè no quedi res arrugat.

Finalment he aplicat una capa de fixador transparent per assegurar una protecció total. El resultat final el podeu veure, de vella capsa de guardar coberts a original capsa de cosir. I em porta a concloure que mai ens hem de precipitar en llençar tot allò que ens sembla vell.

Modernitzem una antiga habitació dels anys 60

Després de cert temps avui us proposo un canvi d’estil d’una habitació. El meu net –instal·lat a Barcelona des de fa uns mesos- comparteix pis amb dos companys més. Barcelona és una ciutat magnífica, però amb l’inconvenient de preus alts de lloguer en depèn de quines zones.

Veure per primera vegada la seva habitació va ser com fer un salt als anys seixanta, per l’estil del mobiliari, làmpada, color de les parets...  Ens vam proposar, només amb un cap de setmana, renovar-la i actualitzar-la.

Hem començat per buidar l’habitació i tapar bé el terra, hem massillat petites imperfeccions de la paret i aplicat d’entrada dues capes de pintura amb un color que podríem definir de blanc trencat, tirant a beix, molt finet. El fons de color blau cel en algun punt s’ha hagut de reforçar amb una tercera capa, per això ha estat tan important comptar amb dos dies.

Per altra part dos grans palets vells, extrets d’una fàbrica del radi de la ciutat, han servit com a nou capçal del meu llit. Prèviament els he afinat i envernissat amb un vernís a l’aigua, després els he subjectat a la paret.

Com podeu veure a les fotos la fusta i el cordill han tingut el seu protagonisme en la resta d’elements decoratius de l’habitació.  Amb cordill hem subjectat del sostre un tronc de pi, estret i allargat, que vaig anar a buscar a bosc, i que s’ha convertit en un penjador de roba, molt pràctic. En el capçal del llit, amb corda, he penjat una fina base de tronc, a mode de  tauleta, on jo poder deixar petits elements.

Hem canviat l’antiga làmpada dels anys 60 del sostre per una de molt senzilla, de forma piramidal amb una bombeta molt gran que li dona el seu encant particular. També hem renovat les cortines i hem posat un mirall.

 

Ja ho veieu... dos dies de feina i un canvi radical d’estil de l’habitació que el meu net ha ben agraït. Si és que els avis som molt eixerits!.

Transformant un petit tamboret

Es tracta d’ un petit tamboret de 3 peus, molt  senzill que vaig decidir transformar a partir d’ un coixí que tenia per casa.

Primer vaig polir el tamboret i li vaig donar una capa d’imprimació inicial de pintura. Vaig partir d’una pintura blanca que vaig trencar amb unes gotetes de marró per imitar el mateix to blanc-beix del coixí.

Una altra capa de la mateixa pintura, més una fina capa de vernís acrílic van servir per deixar el tamboret pràcticament a punt per iniciar la segona fase del procés.

La segona fase va consistir en primer lloc en dibuixar sobre la part plana del tamboret les mateixes papallones que estaven en el coixí. Després vaig començar el procés de pintat de les papallones, seguint la pauta i els colors del coixí, va ser la tasca més laboriosa i entretinguda. Amb diferents pinzellets vaig anar pastant colors amb la paleta i amb tocs petits vaig anar conformant les papallones.

Unes mitges llunes pintades a tot al voltant, combinant tons roses i blaus, li acaben donant un punt de més vistositat al conjunt. Després vaig polir-ho a mà amb paper de vidre molt suaument per fer sortir  ratlles de color blanc - beix de sota... que són les donen la sensació d’envellit.

Finalment vaig aplicar al tamboret 2 capes de vernís per tal de deixar-ho tot lluent però alhora ben protegit i també vaig posar un petits topes a cada pota.