Restaurem dues velles cadires

En aquesta ocasió els objectes dels quals he partit són cadires. Però no estem davant cadires antigues, com en d’altres ocasions, sinó simplement velles. És a dir, cadires que anaven destinades directament a la deixalleria i que finalment han passat tot un procés de restauració.

En el primer cas es tracta d’una vella cadira que té només funcions decoratives, és per estar en un aparador d’una botiga, com a complement en qualsevol escenografia o com un element d'atrezzo. Tota la part del respatller no és de fusta sinó d’escuma de poliuretà. Realment és millor no assentar-s’hi massa perquè, tot i la seva aparença,  és molt fràgil.

Primer he enganxat alguns dels punts malmesos de l’escuma de poliuretà, que s’havia trencat o esquerdat. Bàsicament ho he fet amb cola blanca i mantenint-ho ben subjectat amb el serjant durant varis dies. En relació al procés de pintura: primer vaig polir-ho tot, després vaig aplicar una primera capa de color gris blavós, després una segona capa amb tons granats...Tot amb l’objectiu de posteriorment, polint-ho amb delicadesa, fer sortir els colors de dessota i acabar donant aquesta sensació de vell o gastat. El darrer pas ha estat rematar-ho amb una capa de vernís acrílic a l’aigua, així tot ha quedat queda setinat i fixat.

Resultat final

La segona cadira: primer he polit bé tota la fusta, després li he donat una capa de plàstic de color gris, molt clara, amb una pàtina de granat clar i ho he tornat a polir amb cura. El respatller és d’un tipus de roba, en canvi el cul de la cadira és entapissat d’escai. He decidit igualar-ho tot amb una capa de plàstic elàstic de color negre, fent vàries capes líquides, ben primes. Per donar-li un atractiu diferent he decidit aplicar-hi pinzellades de blau. Finalment he donat una capa de vernís setinat a tota la fusta amb respatller de roba inclòs, en canvi el cul d’escai l’he encerat per mantenir la flexibilitat per asseure-s’hi.

Fusta ja polida

Capes fines de negre

Resultat final

Una roda de carro reconvertida en làmpada

Un company de la població veïna de Regencós m’ha portat un objecte interessant per restaurar. Es tracta d’una làmpada feta a partir d’una petita vella roda de carro.

Fusteria

Inicialment he separat  les diferents parts: cadenes, part elèctrica, fusta...  Després he rentat la fusta amb una mica d'aigua diluïda amb salfumant (HCI).

He enganxat tot el que estava en mal estat de la fusta. Ho he fet amb cola blanca i alguna punta de reforç per garantir una bona subjecció.

He deixat assecar la roda ben bé 2 setmanes. Així s'ha acabat d'evaporar l'àcid clorhídric. La fusta ha generat molt de polsim blanc. Després ho he polit tot amb paper de vidre fi.

Pintura

El proper pas ha estat pastar diferents colors, bàsicament granatós, gris blavós, verd... He anat fent tocs de pinzell amb aquests colors.  A la part del centre he fet que els colors fossin més intensos.

Un cop sec he fet un polit general amb l'objectiu de dissimular les pinzellades. Tot seguit he aplicat una capa de vernís mat. 

Amb les cadenes el tractament ha estat específic. Primer les he posat en una galleda amb sosa càustica, durant un parell de dies, així he aconseguit que quedin ben netes. Finalment, i un cop ha quedat tot sec,  els he aplicat vàries capes de vernís mat. La part elèctrica l'ha acabat el propietari de la làmpada.

Resultat final

Restaurant un vell carretó

Aquestes darreres setmanes he estat treballant en un petit carro o carreta de mà provinent d’una persona coneguda de la població baix-empordanesa de Regencós. Dels carros, carretes i carretons se'n té constància des de 4000 anys abans de Jesucrist. El seu d’ús ha estat ben habitual a les nostres contrades fins mitjans del segle XX. En aquest cas tenim constància –per la matrícula identificativa- que va ser utilitzada fins l’any 1960 a Girona. Té una estructura formada per 2 baranes amb llistons que ajudaven a aguantar la càrrega i uns taulons de fusta gruixuts de base que la fan molt robusta.

 

El procés de restauració ha consistit primer de tot en una neteja a fons, que s’ha fet amb aigua i fins i tot en  algunes parts amb salfumant diluït (HCI). La primera sorpresa ha estat descobrir que dessota la capa de pols hi havia color i que les rodes tenien un to  vermellós i les baranes, per altra part, una tonalitat verda; colors inapreciables en l’estat original en el qual em varen portar la carreta a casa.

Tot seguit es va fer una anàlisi de les parts més malmeses i que calia restituir, per un cantó tota una de les baranes laterals estava trencada, tant la majoria d’eixos de fusta que la conformaven com el suport metàl·lic principal. També es va detectar que una de les rodes tenia un radi malmès.

La part nova de la barana es va fer a partir de l’altra, fent els pals rodons i de la mida corresponent i imitant el gastat color verd. L’eix on s’han encastat els pals també era nou i per envellir-lo s’ha imitat la presència de forats de corcs. El radi nou de la roda ha costat d’inserir-lo bé, ha calgut desmuntar part de la mateixa. La placa metàl·lica, plena de rovell, s’ha netejat i afinat suaument fins a fer ressaltar de nou les lletres i números. Després de molta dedicació i paciència s’ha aconseguit que pràcticament no es percebi quines són les parts restaurades.

 

                                          

Petits objectes de fusta (2)

Ribot

El primer objecte es tracta d’un antic ribot de fuster que havia estat pintat de color marró. La primera tasca per part meva va ser decapar-lo. Tot seguit el vaig ben netejar amb dissolvent. Després ho vaig afinar amb paper de vidre. Tot plegat ha permès recuperar la fusta original, es tracta de roure antic, amb unes vetes precioses que llueixen molt un cop aplicat el vernís.

Matraca

Antic i curiós instrument de fusta obtingut directament d’un mercat de vell. El nom de matraca deriva de l'àrab mitraq (martell). L'objecte el conformen bàsicament dos martellets de fusta que al picar a la part plana produeixen un soroll força intens. S’emprava en alguns convents per tocar a matines, i en altres llocs es feia servir per Setmana Santa per anunciar els actes religiosos del dijous i divendres Sant. També algunes germandats o confraries el feien sonar durant la processó. En aquest cas s’ha restituït la peça trencada i s’ha envellit tot l’objecte amb una pàtina, aplicant al final un vernís setinat.

 

Bóta petita i tisores de podar

Ambdós objectes provenen de l’àmbit familiar i més concretament d'una antiga casa de pagès de pagès de la població de Cassà de la Selva. La fusta la podem tenyir amb molts productes: vernissos, ceres, anilines... Però la noguerina és una de les millors opcions. Es tracta d'un colorant que s'obté de la closca de la nou. Són moltes les possibilitats artístiques que ens ofereix aquest producte sobretot quan es tracta de restaurar i tractar la fusta. La seva aplicació és senzilla i es pot fer tant amb un pinzell com amb una esponja. La noguerina és ideal per la fusta però en aquest cas també la vaig aplicar sobre el ferro a mode de pàtina assolint un bon resultat. Ambdues peces les vaig encerar i al final vaig passar-hi un drap de llana per aconseguir un punt més lluentor.

Recuperem una tauleta rodona i unes cadires antigues fent destacar certs detalls del relleu i gravats de la fusta.

La tauleta estava molt malmesa, provenia de la descarregada de mobles antics de Vilobí d’Onyar. La part superior vaig reforçar-la perquè estava partida i vaig  tapar una important esquerda amb massilla. Seguidament ho he tenyit tot de color noguer. Un cop el tint s’ha assecat he fregat i afinat la superfície amb paper de vidre, molt suaument: aquesta acció ens permet crear cert contrast de relleu donat que les parts superiors queden una mica més clares, com es pot observar en el peu. Després he aplicat una capa  de vernís setinat i finalment ho he encerat amb cera incolora.

Per altra part aquest mes he passat pel poble de Sarrià de Ter on hi ha un magatzem de compra i venda d’objectes de segona mà. Si un està a l’aguait pot trobar-hi elements interessants. Aquest mes hi he comprat un joc de quatre cadires velles força ben conservades. La veritat és que restaurar-les no ha estat gens complicat. Es tracta d’unes cadires de roure antic, molt pesades, amb les aigües de les vetes de la fusta molt pronunciades, precioses... Primer he rentat tota la fusta amb lleixiu viu per treure la brutícia acumulada al llarg dels anys. Després he injectat, on ha calgut,  un producte anticorcs i he tapat els foradets. Tot seguit he aplicat dues capes de tint. De seguida d’haver aplicat la segona capa  de tint he fregat  suaument amb un drap la superfície de les zones gravades o de més relleu perquè quedessin també una mica més clares. Finalment amb 2 capes de vernís setinat he rematat la feina!.

Una tauleta de cartró personalitzada

Aquest mes us presento una taula petita feta tota ella amb capses de cartró. Veureu que l’ he dedicada a Thuir el meu poble natal, al sud de França vora la ciutat de Perpignan, però cadascú la pot personalitzar al seu gust i en funció dels seus interessos.

De la població de Thuir tinc grans records donat que tota la meva infància va transcórrer allà. Després la família es traslladaria a Catalunya. Fa poc, estant de pas per la població, vaig entrar a la recepció de les Caves Byrrh on vaig recollir fulletons, postals i un petit llibret d’il·lustracions resum del passat d’aquesta històrica empresa del sector dels vins. Part del material que vaig recollir ha servit per decorar la taula que he muntat aquest mes i que comparteixo amb tots vosaltres en aquesta primera entrada del blog de l’any 2014.

Partirem d’una capsa de cartró gran que servirà de base i de vàries capses més petites que serviran de suport o peus. El cartró cal que sigui el màxim de fort i gruixut possible.

Un cop enganxades totes les parts he donat una capa d’imprimació cel·lulòsica per reforçar el cartró. Després he fet una capa de pintura plàstica que a les fotos podreu veure que és de color granat a tota la part de sota. Els laterals i la part de dalt els he pintat amb altres colors de diferents tons, en forma de tires. I ho he envellit tot plegat amb una pàtina ocre molt líquida i fregada amb delicadesa. Un cop ben sec he enganxat amb cola d’empaperar les diferents il·lustracions sobre la superfície i ho he deixat assecar bé. Després he aplicat a tot el conjunt una capa de vernís setinat acrílic.

Tot seguit, amb el mateix to granat que havia utilitzat en el sota de la tauleta, he fet uns esquitxos molt suaus a tota la part superior de la taula. Un cop sec he aplicat una darrera capa de vernís acrílic, això li ha donat encara una mica més de duresa.

Amb el material sobrant encara m’he permès fer un parell de capses de complement, amb altres il·lustracions, seguint el mateix mètode comentat.



Resultat final ja amb la tauleta posada a lloc!