Recuperem una vella cadira trencada

He començat fent una neteja a fons de la cadira que estava plena de pols. Tot seguit he fet el tractament anticorcs.

Un altre pas ha estat desmuntar el cul de la cadira, restaurar les parts malmeses i tornar-lo a enganxar. L’he acabat subjectant, des de sota, amb uns petits angles metàl·lics per reforçar-lo al màxim.

Un dels barrots corbats de l’esquena estava trencat, i l’he hagut de substituir per una peça nova. Després he fet un massillat general de totes les parts arreglades i un polit a fons de tot plegat.

 

Tot seguit he aplicat una imprimació de pintura plàstica de color ocre i vàries capes de pintura. El pintat final s’ha fet imitant les aigües de la fusta, passant la pinta metàl·lica per fer les ratlles, en algunes zones difícils aquesta imitació s’ha fet amb un pinzell vell.

El cul de la cadira ha estat pintat igual que la resta però afegint-hi tocs d’ocre, blanc, negre... en forma d’esquitxos. També vaig posar al voltant de tot el cul un resseguit de tatxes de color llautó. Totes les petites peces metàl·liques (cargols, angles...) les vaig pintar de color de ferro, per donar més sensació de vell. Finalment s’ha fet un vernissat general setinat.

Restaurant una antiga cadira de caoba

En una de les entrades al bloc ara fa just fa un any es comentava la restauració de 3 cadires adquirides en un mercat de vell de la comarca del Baix Empordà. Inicialment es tractava de 3 unitats però al cap de cert temps i per sorpresa meva en vaig trobar una quarta que segur formava part del mateix conjunt però que es degué posar a la venda més tard. Aquesta estava directament per llençar i entenc que inicialment no la posessin a la venda en el primer paquet. La qüestió però és que em vaig trobar inesperadament amb una quarta cadira, però completament malmesa.

Entrant al detall del procés de restauració dir que primer he fet un treball de recuperació de la fusteria, de totes les parts trencades o que faltaven. La fusta s’ha afinat fins a deixar-la al natural i aquí he tingut una sorpresa agradable: la fusta original és caoba i el meu objectiu ha estat recuperar-la.

 

Tota una part de l’estructura de les potes de la cadira s’ha refet de nou. Per altra part l’encoixinat dels seients s’ha netejat a fons, amb cetona, amb molta cura s’han tret petites taques de grassa i altra brutícia acumulada al llarg dels anys. El toc final ha estat aplicar a l’encoixinat una mica de cera polvoritzada i després tot ben fregat, així la roba ha quedat una mica més amorosida.

 

En relació a la pintura, un cop hem recuperat la fusta en el seu estat natural i s’ha massillat, li he  aplicat una capa de tapaporus. Tot seguit ho he ben afinat i també brunyit amb un fregador. Després he aplicat dues capes de vernís setinat i finalment he enganxat el bordó de color blanc.

A la dreta (tapissat vermell) l'actual i a l'esquerra (en groc) la que vaig restaurar ara fa just un any!

Restaurem dues velles cadires

En aquesta ocasió els objectes dels quals he partit són cadires. Però no estem davant cadires antigues, com en d’altres ocasions, sinó simplement velles. És a dir, cadires que anaven destinades directament a la deixalleria i que finalment han passat tot un procés de restauració.

En el primer cas es tracta d’una vella cadira que té només funcions decoratives, és per estar en un aparador d’una botiga, com a complement en qualsevol escenografia o com un element d'atrezzo. Tota la part del respatller no és de fusta sinó d’escuma de poliuretà. Realment és millor no assentar-s’hi massa perquè, tot i la seva aparença,  és molt fràgil.

Primer he enganxat alguns dels punts malmesos de l’escuma de poliuretà, que s’havia trencat o esquerdat. Bàsicament ho he fet amb cola blanca i mantenint-ho ben subjectat amb el serjant durant varis dies. En relació al procés de pintura: primer vaig polir-ho tot, després vaig aplicar una primera capa de color gris blavós, després una segona capa amb tons granats...Tot amb l’objectiu de posteriorment, polint-ho amb delicadesa, fer sortir els colors de dessota i acabar donant aquesta sensació de vell o gastat. El darrer pas ha estat rematar-ho amb una capa de vernís acrílic a l’aigua, així tot ha quedat queda setinat i fixat.

Resultat final

La segona cadira: primer he polit bé tota la fusta, després li he donat una capa de plàstic de color gris, molt clara, amb una pàtina de granat clar i ho he tornat a polir amb cura. El respatller és d’un tipus de roba, en canvi el cul de la cadira és entapissat d’escai. He decidit igualar-ho tot amb una capa de plàstic elàstic de color negre, fent vàries capes líquides, ben primes. Per donar-li un atractiu diferent he decidit aplicar-hi pinzellades de blau. Finalment he donat una capa de vernís setinat a tota la fusta amb respatller de roba inclòs, en canvi el cul d’escai l’he encerat per mantenir la flexibilitat per asseure-s’hi.

Fusta ja polida

Capes fines de negre

Resultat final

Recuperant cadires velles

El Baix Empordà és una comarca rica en antiquaris i brocanters, amb molta tradició de petites fires i mercats de vell (La Bisbal, Calonge, Corçà, Pals, Sta. Cristina, Platja d’Aro...). A mi m’encanta anar a passejar per aquests espais i, de tant en tant,  trobo algun material interessant per restaurar que em porto cap a casa, com és el cas d’aquestes cadires que avui us presento. En aquesta ocasió la feina ha estat molt feixuga. Inicialment es tractava de 3 cadires velles, en molt mal estat que podríem dir que estaven per llençar.

S’han hagut de muntar de nou reforçant tots els junts i fixant-ne bé l’estructura. S’ha realitzat una tasca important de massillat i de recuperació de la fusta, que prèviament s’ha rascat a mà fins a deixar-la al natural. L’encoixinat dels seients s’ha netejat a fons i ha requerit un tractament específic en cada cas.

La primera cadira l’he pintat amb esmalt satinat sintètic de color granatós. El teixit l’he rentat amb acetona que s’evapora molt ràpidament i així he evitat mullar el sistema de molles interior. He tenyit l’encoixinat de color groc emprant alcohol amb pols vegetals per pintura a l’aigua i l’he rematat amb un bordó blanc per dissimular els defectes i alhora ressaltar el contrast de color.

 

En la segona cadira he seguit un procés molt similar però la fusta ha estat pintada amb esmalt brillant gris. Prèviament li havia fet una imprimació de fons. El teixit de l’encoixinat l’he pintat de color granate amb plàstic acrílic elàstic, molt líquid!.

A la tercera cadira he aplicat una capa de producte anticarcoma que abans he tenyit amb color caoba, després hi he aplicat una capa de vernís satinat acrílic. El teixit l’he hagut de netejar a fons i he reforçat el color –molt degradat pel pas dels anys- amb alcohol amb pols vegetal granate.

Ja ho veieu un mateix model de cadira però amb tres estils finals diferents en funció d’on ha d’anar ubicada cadascuna d’elles.