Restaurant un vell carretó

Aquestes darreres setmanes he estat treballant en un petit carro o carreta de mà provinent d’una persona coneguda de la població baix-empordanesa de Regencós. Dels carros, carretes i carretons se'n té constància des de 4000 anys abans de Jesucrist. El seu d’ús ha estat ben habitual a les nostres contrades fins mitjans del segle XX. En aquest cas tenim constància –per la matrícula identificativa- que va ser utilitzada fins l’any 1960 a Girona. Té una estructura formada per 2 baranes amb llistons que ajudaven a aguantar la càrrega i uns taulons de fusta gruixuts de base que la fan molt robusta.

 

El procés de restauració ha consistit primer de tot en una neteja a fons, que s’ha fet amb aigua i fins i tot en  algunes parts amb salfumant diluït (HCI). La primera sorpresa ha estat descobrir que dessota la capa de pols hi havia color i que les rodes tenien un to  vermellós i les baranes, per altra part, una tonalitat verda; colors inapreciables en l’estat original en el qual em varen portar la carreta a casa.

Tot seguit es va fer una anàlisi de les parts més malmeses i que calia restituir, per un cantó tota una de les baranes laterals estava trencada, tant la majoria d’eixos de fusta que la conformaven com el suport metàl·lic principal. També es va detectar que una de les rodes tenia un radi malmès.

La part nova de la barana es va fer a partir de l’altra, fent els pals rodons i de la mida corresponent i imitant el gastat color verd. L’eix on s’han encastat els pals també era nou i per envellir-lo s’ha imitat la presència de forats de corcs. El radi nou de la roda ha costat d’inserir-lo bé, ha calgut desmuntar part de la mateixa. La placa metàl·lica, plena de rovell, s’ha netejat i afinat suaument fins a fer ressaltar de nou les lletres i números. Després de molta dedicació i paciència s’ha aconseguit que pràcticament no es percebi quines són les parts restaurades.

 

                                          

Petits objectes de fusta (2)

Ribot

El primer objecte es tracta d’un antic ribot de fuster que havia estat pintat de color marró. La primera tasca per part meva va ser decapar-lo. Tot seguit el vaig ben netejar amb dissolvent. Després ho vaig afinar amb paper de vidre. Tot plegat ha permès recuperar la fusta original, es tracta de roure antic, amb unes vetes precioses que llueixen molt un cop aplicat el vernís.

Matraca

Antic i curiós instrument de fusta obtingut directament d’un mercat de vell. El nom de matraca deriva de l'àrab mitraq (martell). L'objecte el conformen bàsicament dos martellets de fusta que al picar a la part plana produeixen un soroll força intens. S’emprava en alguns convents per tocar a matines, i en altres llocs es feia servir per Setmana Santa per anunciar els actes religiosos del dijous i divendres Sant. També algunes germandats o confraries el feien sonar durant la processó. En aquest cas s’ha restituït la peça trencada i s’ha envellit tot l’objecte amb una pàtina, aplicant al final un vernís setinat.

 

Bóta petita i tisores de podar

Ambdós objectes provenen de l’àmbit familiar i més concretament d'una antiga casa de pagès de pagès de la població de Cassà de la Selva. La fusta la podem tenyir amb molts productes: vernissos, ceres, anilines... Però la noguerina és una de les millors opcions. Es tracta d'un colorant que s'obté de la closca de la nou. Són moltes les possibilitats artístiques que ens ofereix aquest producte sobretot quan es tracta de restaurar i tractar la fusta. La seva aplicació és senzilla i es pot fer tant amb un pinzell com amb una esponja. La noguerina és ideal per la fusta però en aquest cas també la vaig aplicar sobre el ferro a mode de pàtina assolint un bon resultat. Ambdues peces les vaig encerar i al final vaig passar-hi un drap de llana per aconseguir un punt més lluentor.

Recuperem una tauleta rodona i unes cadires antigues fent destacar certs detalls del relleu i gravats de la fusta.

La tauleta estava molt malmesa, provenia de la descarregada de mobles antics de Vilobí d’Onyar. La part superior vaig reforçar-la perquè estava partida i vaig  tapar una important esquerda amb massilla. Seguidament ho he tenyit tot de color noguer. Un cop el tint s’ha assecat he fregat i afinat la superfície amb paper de vidre, molt suaument: aquesta acció ens permet crear cert contrast de relleu donat que les parts superiors queden una mica més clares, com es pot observar en el peu. Després he aplicat una capa  de vernís setinat i finalment ho he encerat amb cera incolora.

Per altra part aquest mes he passat pel poble de Sarrià de Ter on hi ha un magatzem de compra i venda d’objectes de segona mà. Si un està a l’aguait pot trobar-hi elements interessants. Aquest mes hi he comprat un joc de quatre cadires velles força ben conservades. La veritat és que restaurar-les no ha estat gens complicat. Es tracta d’unes cadires de roure antic, molt pesades, amb les aigües de les vetes de la fusta molt pronunciades, precioses... Primer he rentat tota la fusta amb lleixiu viu per treure la brutícia acumulada al llarg dels anys. Després he injectat, on ha calgut,  un producte anticorcs i he tapat els foradets. Tot seguit he aplicat dues capes de tint. De seguida d’haver aplicat la segona capa  de tint he fregat  suaument amb un drap la superfície de les zones gravades o de més relleu perquè quedessin també una mica més clares. Finalment amb 2 capes de vernís setinat he rematat la feina!.

Una tauleta de cartró personalitzada

Aquest mes us presento una taula petita feta tota ella amb capses de cartró. Veureu que l’ he dedicada a Thuir el meu poble natal, al sud de França vora la ciutat de Perpignan, però cadascú la pot personalitzar al seu gust i en funció dels seus interessos.

De la població de Thuir tinc grans records donat que tota la meva infància va transcórrer allà. Després la família es traslladaria a Catalunya. Fa poc, estant de pas per la població, vaig entrar a la recepció de les Caves Byrrh on vaig recollir fulletons, postals i un petit llibret d’il·lustracions resum del passat d’aquesta històrica empresa del sector dels vins. Part del material que vaig recollir ha servit per decorar la taula que he muntat aquest mes i que comparteixo amb tots vosaltres en aquesta primera entrada del blog de l’any 2014.

Partirem d’una capsa de cartró gran que servirà de base i de vàries capses més petites que serviran de suport o peus. El cartró cal que sigui el màxim de fort i gruixut possible.

Un cop enganxades totes les parts he donat una capa d’imprimació cel·lulòsica per reforçar el cartró. Després he fet una capa de pintura plàstica que a les fotos podreu veure que és de color granat a tota la part de sota. Els laterals i la part de dalt els he pintat amb altres colors de diferents tons, en forma de tires. I ho he envellit tot plegat amb una pàtina ocre molt líquida i fregada amb delicadesa. Un cop ben sec he enganxat amb cola d’empaperar les diferents il·lustracions sobre la superfície i ho he deixat assecar bé. Després he aplicat a tot el conjunt una capa de vernís setinat acrílic.

Tot seguit, amb el mateix to granat que havia utilitzat en el sota de la tauleta, he fet uns esquitxos molt suaus a tota la part superior de la taula. Un cop sec he aplicat una darrera capa de vernís acrílic, això li ha donat encara una mica més de duresa.

Amb el material sobrant encara m’he permès fer un parell de capses de complement, amb altres il·lustracions, seguint el mateix mètode comentat.



Resultat final ja amb la tauleta posada a lloc!

Restaurant una antiga cadira d’estil espanyol

Aquesta cadira va ser rescatada directament del mig de la runa, prop d’una antiga edificació que s’estava reformant a les rodalies de Girona. Junt a d’altres mobles vells el seu destí era directament la deixalleria. Qui la va recollir me la va portar perquè fes amb ella el que pogués, donat que estava molt malmesa. M’hi vaig posar amb la idea de recuperar-la i a més intentar donar-hi un toc diferent, més personal.

Primer vaig matar corcs i vaig aplicar massilla tenyida del color de la fusta on va caldre. Després vaig afinar tota la fusta de la cadira amb paper de vidre. També es va haver de reforçar molt bé el sota de la cadira perquè estava trencat.

 

Tot seguit vaig dedicar-me a netejar i recuperar l’encordat del seient. Estava degradat però el seu trenat no estava del tot malmès. Vaig donar una capa de tint de color roure a tota la cadira inclòs l’encordat perquè tot plegat quedés més polit i vistós.

Vaig aplicar a la fusta de la cadira una capa de vernís brillant i un cop sec ho vaig polir tot i després vaig aplicar una altra capa de vernís setinat.

Una de les claus és el que vaig fer després: vaig donar a tota la fusta de la cadira una capa de pintura plàstica setinada de color lilós. Ho vaig fer pintant les diferents parts de la fusta i anant-t’ho fregant d’immediat amb un drap humit, tot  amb molta cura. 

Finalment, per rematar la feina, vaig donar a la cadira una darrera capa de vernís setinat.

Recuperem un vell moble de menjador

Aquest mes partim d’un moble no massa antic però que compte amb petits detallets d'aire renaixentista que el fan especialment atractiu. Les seves dimensions són considerables donat que fa 1 metre i 60 cm. de llarg, 53 cm. de fons  i 1 metre i 40 cm. d’alt. Tot plegat ha fet que jo hi tingués molta feina.

D’entrada us puc dir que el moble estava molt brut i la fusta força malmesa en alguns punts, com es pot observar en les fotografies. Tot estava ple de corcs.

Vaig començar per rentar el moble amb aigua i sosa càustica i després el vaig deixar assecar durant 15 dies. 

Tot seguit vaig aprofitar per arreglar tota la part de fusteria. Va ser molt laboriós i entretingut , es varen allisar i enganxar les parts malmeses del sobre pla del moble, es va reforçar la part de darrera, es varen ajustar les portetes i hi vaig posar petits poms fusta per poder obrir bé.

El següent pas va ser afinar-ho tot amb paper de vidre  ja que la sosa càustica havia deixat la fusta aspre i amb molt de repèl.  Després de netejar-ho i aspirar-ho a fons vaig aplicar una capa de producte anticarcoma, tot ben banyat. El pas posterior va ser el massillat de les zones malmeses i en corcs, previ haver tenyit la massilla amb un tint que imitava el color de la fusta, i novament ho vaig tornar a afinar.

A partir d’aquest moment vaig aplicar dues capes de vernís brillant  i després dues de vernís satinat. Un cop acabat el procés de donar vernís he fet una pàtina de color gris fosc en figures i motllures del moble per accentuar la sensació de relleu.

Finalment he rematat la feina amb una darrera capa de vernís satinat.

Petits objectes de fusta restaurats (1)

Aquest mes de setembre passat, m’he passejat per alguns mercats de segona mà aprofitant encara el bon temps dels darrers dies d’estiu. Per un cantó vaig trobar un parell de figures tribals, de caràcter decoratiu, molt enfosquides i malmeses pel pas dels anys. En la mateixa línia, el cap de setmana següent, vaig poder adquirir un mirall amb un marc molt brut i gastat, però molt interessant perquè reprodueix algunes antigues escenes tribals d’activitat agrícola. Aquesta coincidència ha estat determinant i ha fet que aquest mes us expliqui el què he fet en ambdós casos per restaurar aquests objectes.

Vaig començar netejant la parella de figures amb dissolvent, amb un fregall de mà i, per altra part, amb un raspall de dents que em va permetre arribar a aquells racons més difícils. Això em va portar a deixar al descobert el color original de la fusta. Tot seguit vaig tapar algunes esquerdes amb massilla  que vaig barrejar amb el tint adequat perquè agafés el mateix color de la fusta..Arribat a  aquest punt vaig fer una capa de vernís acrílic i després vaig aplicar la capa de color corresponent a la roba i altres complements, amb pintura plàstica setinada.

El procés del mirall va ser força similar però més laboriós donat que el marc de fusta estava recobert amb una capa de guix fi pintat. Primer vaig haver d’estovar el guix barrejant aigua i sosa càustica. Després, al cap d’uns dies, vaig blanquejar la fusta amb una barreja d’aigua oxigenada i aigua fort. Recentment he anat afinant la fusta amb paper de vidre i fent capes de vernís fins a deixar-ho ben fi. El resultat ha estat sorprenent, el to original de la fusta és preciós com podeu observar a les fotografies.