Restauració d'un antic mirall

El mirall el va recollir el meu fill directament al cantó d’uns contenidors d’escombraries propers al seu lloc de treball. Sap greu que es llencin  elements com aquest mirall carregat d’anys i probablement d’històries. Per nosaltres  trobar-lo ha estat tot un regal  i novament un nou repte que jo no podia deixar passar.

Primer el vaig desmuntar, separant el mirall original; tota una joia amb cap esquerda en lloc i amb les taques pròpies del pas dels anys, el vaig ben protegir per evitar possibles accidents.

Tot seguit vaig netejar i desengreixar les motllures, ho vaig fer amb un raspallet de dents i amb molta cura. Vaig veure que tota la fusta tenia una capa de guix. Amb un decapant a l’aigua vaig eliminar tot el pintat negre, fent-ho a poc a poc i per parts, el fet d’anar esbandint amb aigua implicava haver de vigilar molt amb el guix perquè no es desfés, aquesta primera fase va ser molt delicada.

Per altra part vaig veure que la peça triangular de sobre el mirall estava molt malmesa. Totes les petites fissures, esquerdes han estat tractades amb una massilla adequada barrejada amb cola blanca de fuster i així he aconseguit reforçar-ho bé. Ho vaig deixar assecar varis dies.

Tot seguit  he polit i afinat a fons la fusta i he pogut començar el procés de pintat. A decisió familiar no he deixat el color original que combinava els daurats amb el negre, sinó que finalment hem optat per un pintat daurat general, força propi en miralls de finals del segle XIX.

Vaig començar aplicant una capa d’un fixador  transparent, a l’aigua. A partir d’aquí una capa de pintura acrílica de color daurat i un cop sec el vaig brunyir un mica, després una segona capa de daurat i aplicació d’una lleugera pàtina amb betum de judea, diluït amb aiguarràs i ben fregat amb el drap de seguida.

Al cap d’uns dies vaig aplicar una capa de vernís acrílic lluent, ideal per daurats i el vaig tornar a polir lleugerament per finalment fer la darrera capa d’aquest mateix vernís.

Ara el mirall ja llueix el menjador de casa del meu fill que és qui en definitiva el va trobar i qui m'ha acompanyat en aquest procés de restauració i publicació en el blog.

    

Modernitzem una antiga habitació dels anys 60

Després de cert temps avui us proposo un canvi d’estil d’una habitació. El meu net –instal·lat a Barcelona des de fa uns mesos- comparteix pis amb dos companys més. Barcelona és una ciutat magnífica, però amb l’inconvenient de preus alts de lloguer en depèn de quines zones.

Veure per primera vegada la seva habitació va ser com fer un salt als anys seixanta, per l’estil del mobiliari, làmpada, color de les parets...  Ens vam proposar, només amb un cap de setmana, renovar-la i actualitzar-la.

Hem començat per buidar l’habitació i tapar bé el terra, hem massillat petites imperfeccions de la paret i aplicat d’entrada dues capes de pintura amb un color que podríem definir de blanc trencat, tirant a beix, molt finet. El fons de color blau cel en algun punt s’ha hagut de reforçar amb una tercera capa, per això ha estat tan important comptar amb dos dies.

Per altra part dos grans palets vells, extrets d’una fàbrica del radi de la ciutat, han servit com a nou capçal del meu llit. Prèviament els he afinat i envernissat amb un vernís a l’aigua, després els he subjectat a la paret.

Com podeu veure a les fotos la fusta i el cordill han tingut el seu protagonisme en la resta d’elements decoratius de l’habitació.  Amb cordill hem subjectat del sostre un tronc de pi, estret i allargat, que vaig anar a buscar a bosc, i que s’ha convertit en un penjador de roba, molt pràctic. En el capçal del llit, amb corda, he penjat una fina base de tronc, a mode de  tauleta, on jo poder deixar petits elements.

Hem canviat l’antiga làmpada dels anys 60 del sostre per una de molt senzilla, de forma piramidal amb una bombeta molt gran que li dona el seu encant particular. També hem renovat les cortines i hem posat un mirall.

 

Ja ho veieu... dos dies de feina i un canvi radical d’estil de l’habitació que el meu net ha ben agraït. Si és que els avis som molt eixerits!.

Transformant un petit tamboret

Es tracta d’ un petit tamboret de 3 peus, molt  senzill que vaig decidir transformar a partir d’ un coixí que tenia per casa.

Primer vaig polir el tamboret i li vaig donar una capa d’imprimació inicial de pintura. Vaig partir d’una pintura blanca que vaig trencar amb unes gotetes de marró per imitar el mateix to blanc-beix del coixí.

Una altra capa de la mateixa pintura, més una fina capa de vernís acrílic van servir per deixar el tamboret pràcticament a punt per iniciar la segona fase del procés.

La segona fase va consistir en primer lloc en dibuixar sobre la part plana del tamboret les mateixes papallones que estaven en el coixí. Després vaig començar el procés de pintat de les papallones, seguint la pauta i els colors del coixí, va ser la tasca més laboriosa i entretinguda. Amb diferents pinzellets vaig anar pastant colors amb la paleta i amb tocs petits vaig anar conformant les papallones.

Unes mitges llunes pintades a tot al voltant, combinant tons roses i blaus, li acaben donant un punt de més vistositat al conjunt. Després vaig polir-ho a mà amb paper de vidre molt suaument per fer sortir  ratlles de color blanc - beix de sota... que són les donen la sensació d’envellit.

Finalment vaig aplicar al tamboret 2 capes de vernís per tal de deixar-ho tot lluent però alhora ben protegit i també vaig posar un petits topes a cada pota.

Restaurem un vell balancí

Avui vull compartir amb vosaltres el meu darrer entreteniment: la restauració d’un vell balancí.

 

He començat per restaurar algunes peces de fusta malmeses i trencades. He hagut de substituir algunes parts, he posat un travesser i unes petites plaques col·locades estratègicament per reforçar l’estructura.

He fet un tractament contra els corcs, també he netejat bé el respatller i la base de balca. He tapat amb massilla els forats . He afinat i polit  la fusta amb paper de vidre. Tot seguit he donat una capa blanca a mode  d’imprimació a tot el balancí.

He fet un acurat pintat selectiu per zones: unes parts on domina el blau, unes altres el salmó i unes parts finals de to lila. 

Després he aplicat unes pàtines per envellir i  finalment he envernissat el conjunt amb dues capes de vernís setinat. 

Recuperem un vell tamboret

Partim d’un tamboret que algú havia llençat i que vaig pensar que tenia cert potencial.  El repte ha estat interessant i del punt de partida al resultat final veureu que el canvi ha estat gran.

El tamboret tenia inicialment el seient, que era de balca, trencat. Vaig treure’l i el vaig substituir per un altre de balca nova que vaig tenyir amb color de noguer.

El següent pas va ser posar alguns dels barrots que faltaven i afinar tota la fusta amb l’objectiu que la pintura s’hi enganxés millor.

Tot seguit vaig aplicar-hi una capa d’imprimació blanca. Després ho vaig tornar a polir perquè quedés fi abans de pintar.

 

 

Vaig fer el pintat definitiu partint de colors bàsics, vius!. Després amb rotulador  vaig fer ondes, punts... i altres motius decoratius, acompanyat de petites paraules escrites carregades totes elles de sentit.

         

                      

 

Després, per finalitzar, vaig donar una capa de vernís acrílic a tot el conjunt, balca inclosa.