Recuperem una vella cadira trencada

He començat fent una neteja a fons de la cadira que estava plena de pols. Tot seguit he fet el tractament anticorcs.

Un altre pas ha estat desmuntar el cul de la cadira, restaurar les parts malmeses i tornar-lo a enganxar. L’he acabat subjectant, des de sota, amb uns petits angles metàl·lics per reforçar-lo al màxim.

Un dels barrots corbats de l’esquena estava trencat, i l’he hagut de substituir per una peça nova. Després he fet un massillat general de totes les parts arreglades i un polit a fons de tot plegat.

 

Tot seguit he aplicat una imprimació de pintura plàstica de color ocre i vàries capes de pintura. El pintat final s’ha fet imitant les aigües de la fusta, passant la pinta metàl·lica per fer les ratlles, en algunes zones difícils aquesta imitació s’ha fet amb un pinzell vell.

El cul de la cadira ha estat pintat igual que la resta però afegint-hi tocs d’ocre, blanc, negre... en forma d’esquitxos. També vaig posar al voltant de tot el cul un resseguit de tatxes de color llautó. Totes les petites peces metàl·liques (cargols, angles...) les vaig pintar de color de ferro, per donar més sensació de vell. Finalment s’ha fet un vernissat general setinat.

Maleta-tauleta

Aquest mes recuperem una antiga maleta d’origen familiar dels anys 30 que hem  combinat amb una banqueta dels anys 60. El resultat és del tot original.

S'ha començat netejant bé els dos objectes que portaven molts anys  endreçats.

A la banqueta li hem clavat unes fustes als laterals que han servit per enganxar-hi la base on subjectar la maleta. 

Tot seguit se li ha donat  dues capes d’esmalt negre mat, peus inclosos. Després ve el punt creatiu, m’he entretingut a fer petits tocs de pinzell de color gris lila fosc. Un cop sec, he donat a tota la banqueta una capa de vernís setinat acrílic.

En relació a la maleta s’ha començat per desmuntar-la i arreglar-ne el pany que estava bloquejat; ha estat una feina força entretinguda i pacient. 

Després s’ha netejat el dins de la maleta, sempre vigilant de no malmetre el paper. El paper, però, ja estava trencat en algunes zones i s’ha fet una imitació a pinzell per dissimular-ho. També ha calgut reforçar les parets i renovar els cordons d’obertura i subjecció de la tapa superior.

 

S’ha collat la maleta a la banqueta. La base de la banqueta prèviament l’havíem pintat amb certa similitud al paper que folra la maleta per dins. Amb molta cura s’ha fet una capa de vernís acrílic una mica tenyit a tot l’interior de la mateixa. Per altra banda, la part exterior s’ha pintat buscant imitar el color original que hem aconseguit (amb plàstic mat). Al final s’ha aplicat una darrera capa de vernís mat a tot el conjunt.

Penjacollarets

Aquest mes, a partir d’unes fustes i reciclant algunes joguines de quan els meus nets eren petits, he acabat fent un penjador de collarets.

Es tracta de simular una mena de taula de trofeus de caça, que en realitat serà un penjacollarets salvatge...

Encara que ens faci una mica d’angúnia primer tallarem el cap de les velles bèsties de joguina, vigilant molt de no tallar-nos. Tot seguit prepararem un parell de fustes on poder enganxar el 3 caps.

He aprofitat alguns restes de fustes que tenia guardats. Després els he fet uns tocs de color que he intentat difuminar. 

Un cop sec, he enganxat els caps amb una cola ràpida. Al ninots dels animals els he donat una pàtina per envellir-los. Finalment  ho he vernissat amb to setinat. 

Passades 24 hores ho he penjat a la paret i he posat els collarets.

Restaurant una antiga cadira de caoba

En una de les entrades al bloc ara fa just fa un any es comentava la restauració de 3 cadires adquirides en un mercat de vell de la comarca del Baix Empordà. Inicialment es tractava de 3 unitats però al cap de cert temps i per sorpresa meva en vaig trobar una quarta que segur formava part del mateix conjunt però que es degué posar a la venda més tard. Aquesta estava directament per llençar i entenc que inicialment no la posessin a la venda en el primer paquet. La qüestió però és que em vaig trobar inesperadament amb una quarta cadira, però completament malmesa.

Entrant al detall del procés de restauració dir que primer he fet un treball de recuperació de la fusteria, de totes les parts trencades o que faltaven. La fusta s’ha afinat fins a deixar-la al natural i aquí he tingut una sorpresa agradable: la fusta original és caoba i el meu objectiu ha estat recuperar-la.

 

Tota una part de l’estructura de les potes de la cadira s’ha refet de nou. Per altra part l’encoixinat dels seients s’ha netejat a fons, amb cetona, amb molta cura s’han tret petites taques de grassa i altra brutícia acumulada al llarg dels anys. El toc final ha estat aplicar a l’encoixinat una mica de cera polvoritzada i després tot ben fregat, així la roba ha quedat una mica més amorosida.

 

En relació a la pintura, un cop hem recuperat la fusta en el seu estat natural i s’ha massillat, li he  aplicat una capa de tapaporus. Tot seguit ho he ben afinat i també brunyit amb un fregador. Després he aplicat dues capes de vernís setinat i finalment he enganxat el bordó de color blanc.

A la dreta (tapissat vermell) l'actual i a l'esquerra (en groc) la que vaig restaurar ara fa just un any!

Restaurem dues velles cadires

En aquesta ocasió els objectes dels quals he partit són cadires. Però no estem davant cadires antigues, com en d’altres ocasions, sinó simplement velles. És a dir, cadires que anaven destinades directament a la deixalleria i que finalment han passat tot un procés de restauració.

En el primer cas es tracta d’una vella cadira que té només funcions decoratives, és per estar en un aparador d’una botiga, com a complement en qualsevol escenografia o com un element d'atrezzo. Tota la part del respatller no és de fusta sinó d’escuma de poliuretà. Realment és millor no assentar-s’hi massa perquè, tot i la seva aparença,  és molt fràgil.

Primer he enganxat alguns dels punts malmesos de l’escuma de poliuretà, que s’havia trencat o esquerdat. Bàsicament ho he fet amb cola blanca i mantenint-ho ben subjectat amb el serjant durant varis dies. En relació al procés de pintura: primer vaig polir-ho tot, després vaig aplicar una primera capa de color gris blavós, després una segona capa amb tons granats...Tot amb l’objectiu de posteriorment, polint-ho amb delicadesa, fer sortir els colors de dessota i acabar donant aquesta sensació de vell o gastat. El darrer pas ha estat rematar-ho amb una capa de vernís acrílic a l’aigua, així tot ha quedat queda setinat i fixat.

Resultat final

La segona cadira: primer he polit bé tota la fusta, després li he donat una capa de plàstic de color gris, molt clara, amb una pàtina de granat clar i ho he tornat a polir amb cura. El respatller és d’un tipus de roba, en canvi el cul de la cadira és entapissat d’escai. He decidit igualar-ho tot amb una capa de plàstic elàstic de color negre, fent vàries capes líquides, ben primes. Per donar-li un atractiu diferent he decidit aplicar-hi pinzellades de blau. Finalment he donat una capa de vernís setinat a tota la fusta amb respatller de roba inclòs, en canvi el cul d’escai l’he encerat per mantenir la flexibilitat per asseure-s’hi.

Fusta ja polida

Capes fines de negre

Resultat final