Reconvertim un vell moblet de cuina en un portaclaus

Després d’un interval de temps amb certs problemes de salut torno a l’activitat. No garanteixo una entrada al bloc cada mes -com feia abans- però sí continuaré compartint els meus petits entreteniments de jubilat amb tots vosaltres.

La meva darrera feina ha estat treballar en un vell moblet de cuina, força degradat i molt greixós pel fet d’haver estat molts anys dins d’una cuina. L’objectiu ha estat reconvertir-lo en un moblet portaclaus per l’entradeta d’una casa.

Primer l’he netejat, després he decapat la part superior on hi havia la imatge d’un enciam i un nap, en realitat no pintades sinó enganxades sobre la fusta i amb una capa de vernís a sobre.

He afinat tot el moblet a mà, amb paper de vidre. Després he aplicat dues capes de pintura: una de preparació de color groc i una segona buscant la imitació a fusta, tot amb plàstic acrílic.

 

He netejat els petits penjadors i alhora he buscat una antiga clau que al final de tot he enganxat dalt el moblet. He afegit 3 petits portaclaus de plàstic, senzills, que originalment eren blancs però que he envellit amb pintura marró i diferents tons foscos imitant una mica el metàl·lic dels ganxos originals de dessota el moble.

He realitzat, tant a la part superior  com a l’inferior, un craquelé, que li aporta al moblet un tret de qualitat. He fet una primera capa d’esmalt sintètic de color granat d’assecat lent; i al cap de dues hores he aplicat directament a sobre una segona capa de pintura plàstica blanca amb el pinzell, com mal donada intencionadament, anant fent formes de “X” i evitant línies rectes. Quan l’esmalt del dessota ha començat a assecar-se ha estat quan s’ha produït aquest efecte de clivellat tan interessant.

  

A sobre el clivellat després he aplicat una pàtina amb diferents tons. Al final he vernissat tot el moble. A sobre el craquelé vernís sintètic mat, i a la resta del moble vernís sintètic setinat.

El resultat final amb el moblet instal·lat

Neteja d'antics objectes d'aram

L’aram és coure batut, laminat o forjat en forma de xapa. Antigament peroles, olles i altres estris del parament de la cuina es feien d’aquest material ja que té una gran capacitat per mantenir l’escalfor.  També s’utilitzava per fer brasers, escalfallits, fumigadores i altres eines que eren habituals a les cases de pagès.

 

Després de tants anys la neteja d’aquests objectes se’ns pot fer realment  difícil. Aquest cop us exposo alguns trucs que us poden ser d’utilitat:

-Vinagre i sal: aplicarem una solució de sal i vinagre (1 cullerada de sal per una tassa de vinagre) a la peça i anirem fregant-ho amb cura. Si l’objecte és petit una altra opció és posar en un cassó 3 gots d'aigua, 1 cullerada de sal i 1 tassa de vinagre (hi ha qui afegeix també farina). Posem dins el cassó la peça de coure i ho fem bullir durant uns minuts, fins que la brutícia es desprèn. 

 -Llimona i sal: tallar una llimona per la meitat i afegir-hi sal a sobre. Fregar suaument la peça. També es pot fer una pasta amb el suc de llimona, i parts iguals de sal i farina o bicarbonat de sodi.

-Quètxup: solució del tot curiosa i sorprenent però també força efectiva... Aplicar a la peça de coure petites quantitats de quètxup i anar fregant.

-Bicarbonat, llimona i aigua tèbia: aquesta barreja hi ha qui diu que permet aguantar una mica més la brillantor de les peces.

-Líquid de desincrustar la calç dels banys: és realment un mètode molt efectiu com es pot observar en una de les fotografies. Cal vigilar amb les mans, millor posar-se guants i fer-ho en un lloc ventilat.

 

La neteja de l’interior d’aquests objectes de vegades és del tot complicada perquè amb els anys s’hi han acumulat restes diversos. Sol anar bé raspallar-ho amb  llana metàl·lica. Tot i així aplicar-hi una barreja de sosa càustica i aigua és una bona solució, però vigileu amb la sosa ja que és un producte altament corrosiu que pot provocar cremades a la pell, ulls...

 

En tots els casos, al final serà molt important esbandir amb aigua i sabó. Sobretot caldrà assecar-ho molt i molt bé, fet que afavorirà la no oxidació de les peces en un futur.

 

Finalment, segons quins objectes, per protegir-los de l’oxidació se’ls pot aplicar un vernís amb esprai.

Reciclem una vella tauleta trobada a les escombraries

Aquest mes he reciclat un vell moble que he trobat just al cantó del contenidor on jo habitualment aboco les deixalles a Palafrugell.

Es tracta d’una tauleta que he trobat mig desmuntada i escampada per terra al cantó dels contenidors. Un cop he aconseguit tenir tot els fragments de la mateixa el primer de tot ha estat netejar-la a fons, ho he fet amb lleixiu. Després he tornat a muntar els calaixos i tapat un forat de la part del darrera.

He hagut de elevar l’altura de la tauleta uns 10 cm. perquè em quedava massa baixa per on tinc previst posar-la.

Tot seguit he polit tota la fusta, fet que m’ha permès apreciar més clarament que es tracta d’una fusta molt bonica: roure massís.

He aplicat un producte per eliminar el corquim, el producte era de color caoba donat que el llit al cantó del qual havia de col·locar la tauleta és de caoba tot ell.  He buscat que en pintar la veta de la fusta no quedés completament tapada i per tant que aquesta lluís.

Un cop ben sec, tot seguit vaig fer una capa de vernís lluent i vaig brunyir-lo, polir-lo una mica. Vaig clavar-hi una tatxes tipus decoratiu a imitació d’altres tauletes del mateix estil. 

Tant les tatxes com les manetes dels calaixos les vaig pintar negres i vaig fer-hi una pàtina.

Finalment he aplicat dues capes de vernís setinat a tot. 

Caixeta de maduixes reciclada (2)

Aquest  mes parteixo d’una caixeta de maduixes de fusta, d’una mica de cola blanca  i d’uns vells retalls de paper d’empaperar parets dels anys setanta.

He netejat la caixeta  i li he donat una capa d’imprimació sintètica amb l’objectiu que quan encoli el paper la fusta no absorbeixi la cola blanca.

 

Tot seguit amb la cola, i per parts, he anat encolant el paper. És important posar cola tant a la fusta com en el mateix paper.

Una altre recomanació en aquest cas perquè el paper no s’arrugui és que un cop tinguem el paper impregnat de cola el deixem  reposar entre 5 i 10 minuts depenent del seu gruix  i tot seguit serà quan l’encolarem a la fusta.

Un cop coberta tota la caixeta de paper cal deixar-ho reposar tot plegat una setmana perquè s’assequi bé.

Després, un cop ben sec, li aplicarem una capa de vernís setinat a l’aigua (acrílic) amb l’objectiu d’endurir-lo més i fer-lo més resistent.

Podeu veure també l'entrada de maig de 2013 en aquest mateix blog.

Recuperem una vella cadira trencada

He començat fent una neteja a fons de la cadira que estava plena de pols. Tot seguit he fet el tractament anticorcs.

Un altre pas ha estat desmuntar el cul de la cadira, restaurar les parts malmeses i tornar-lo a enganxar. L’he acabat subjectant, des de sota, amb uns petits angles metàl·lics per reforçar-lo al màxim.

Un dels barrots corbats de l’esquena estava trencat, i l’he hagut de substituir per una peça nova. Després he fet un massillat general de totes les parts arreglades i un polit a fons de tot plegat.

 

Tot seguit he aplicat una imprimació de pintura plàstica de color ocre i vàries capes de pintura. El pintat final s’ha fet imitant les aigües de la fusta, passant la pinta metàl·lica per fer les ratlles, en algunes zones difícils aquesta imitació s’ha fet amb un pinzell vell.

El cul de la cadira ha estat pintat igual que la resta però afegint-hi tocs d’ocre, blanc, negre... en forma d’esquitxos. També vaig posar al voltant de tot el cul un resseguit de tatxes de color llautó. Totes les petites peces metàl·liques (cargols, angles...) les vaig pintar de color de ferro, per donar més sensació de vell. Finalment s’ha fet un vernissat general setinat.