El
Baix Empordà és una comarca rica en antiquaris i brocanters, amb molta tradició
de petites fires i mercats de vell (La Bisbal, Calonge, Corçà, Pals, Sta.
Cristina, Platja d’Aro...). A mi m’encanta anar a passejar per aquests espais i,
de tant en tant, trobo algun material
interessant per restaurar que em porto cap a casa, com és el cas d’aquestes
cadires que avui us presento. En aquesta
ocasió la feina ha estat molt feixuga. Inicialment es tractava de 3 cadires
velles, en molt mal estat que podríem dir que estaven per llençar.
.jpg)
S’han hagut de muntar de nou reforçant tots els
junts i fixant-ne bé l’estructura. S’ha realitzat una tasca important de
massillat i de recuperació de la fusta, que prèviament s’ha rascat a mà fins a
deixar-la al natural. L’encoixinat dels seients s’ha netejat a fons i ha
requerit un tractament específic en cada cas.
La
primera cadira l’he pintat amb esmalt satinat sintètic de color granatós. El
teixit l’he rentat amb acetona que s’evapora molt ràpidament i així he evitat
mullar el sistema de molles interior. He tenyit l’encoixinat de color groc
emprant alcohol amb pols vegetals per pintura a l’aigua i l’he rematat amb un
bordó blanc per dissimular els defectes i alhora ressaltar el contrast de
color.
.JPG)
En
la segona cadira he seguit un procés molt similar però la fusta ha estat
pintada amb esmalt brillant gris. Prèviament li havia fet una imprimació de
fons. El teixit de l’encoixinat l’he pintat de color granate amb plàstic
acrílic elàstic, molt líquid!.
.jpg)
A
la tercera cadira he aplicat una capa de producte anticarcoma que abans he
tenyit amb color caoba, després hi he aplicat una capa de vernís satinat
acrílic. El teixit l’he hagut de netejar a fons i he reforçat el color –molt
degradat pel pas dels anys- amb alcohol amb pols vegetal granate.
Ja
ho veieu un mateix model de cadira però amb tres estils finals diferents en
funció d’on ha d’anar ubicada cadascuna d’elles.
.jpg)
.jpg){kind=link}