Transformem un moblet de bany

Punt de partida

Parteixo d’un  moblet de bany que porta anys ubicat allà mateix, força brut i greixós. L’he rentat a fons emprant també un desengreixant.

 

Per poder fer les pàtines i que no absorbeixi massa he fet, a tot el moble a mode de fixador,  una capa de vernís a l’aigua setinat.

He anat aplicant diferents colors a l’aigua, fent formes de “X”. Ho vaig pastant, tot bastant diluït. 

Amb l’assecador ho vaig secant i aplico nous matisos fins que veig que queda bé.

Després amb vernís a l’aigua transparent –tenyit una mica de marró- vaig fent tot el voltant dels calaixos i el que sobresurt. Acabat aquest procés i ben sec ho polim tot.

 

Tot seguit apliquem una altra capa molt fina de vernís a l’aigua de color noguer,  que ens ajudarà a donar la sensació de vell.

Finalment he aplicat una darrera  capa de vernís setinat, aquest cop sintètic, per protegir tot el moblet de les humitats i del vapor del quarto de bany.

Resultat final

Petites caixes de fruita transformades (2)

Com a continuació de l'entrada del mes passat, avui us presento un seguit de caixetes de fruita que he pintat de manera original, reconvertint-les així en un objecte atractiu i vistós, ben útil per guardar petits objectes.

Recordeu primer aplicarem una capa d'imprimació a les caixetes. Un cop fet això cadascú pot ser molt original i creatiu. 





Es tracta de pintar-les amb colors vius, podeu aplicar totes les tècniques de pintat que volgueu, fins i tot jugar amb pàtines, esquitxats, marbrejats, craquelés, dibuixos diversos... tal i com podeu veure en alguns dels exemples d'aquestes fotografies.  

 

 

Petites caixes de fruita transformades (1)

No és la primera vegada que una de les meves entrades al bloc tracta sobre la reconversió de petites caixes de fruita de fusta o fullola en un element del tot vistós, per lluir-lo en qualsevol racó de casa.

En aquesta ocasió torno a utilitzar material de molt abans de jubilar-me de la meva activitat professional com a pintor i decorador; es tracta de vells papers d’empaperar en clar desús i que actualment ja no serveixen de gaire res.  A mi en canvi ara m’estan essent de molta utilitat.

Primer he netejat les caixetes bé i tot seguit els he aplicat una capa blanca d’imprimació cel·lulòsica, és a dir no a l’aigua. Això ajudarà a tot el procés posterior ja que la fusta no absorbirà tant quan haguem d’aplicar la cola i el paper s’enganxarà amb més facilitat.

Continuo retallant els vells papers, per cert molt de moda al llarg dels anys setanta. Al retallar ja penso on quedarà situat l’estampat un cop enganxat. Després d’encolar el paper el deixo ben bé una setmana perquè s’assequi bé i s’endureixi.

Finalment he aplicat una capa de vernís setinat a l’aigua (acrílic). Així el paper queda ben protegit pensant en l’ús i el possible desgast posterior.

En alguns d’aquests exemples podeu observar que he aplicat una pàtina de vernís tenyit prèviament, a pinzell i picat amb un drap humit. En aquest cas ho he rematat amb una nova capa de vernís a l’aigua.

Ja veieu el resultat, va una mica de retro i és del tot interessant.

Senzilla restauració d'una vella tauleta

Un vell amic m’ha portat una tauleta de fusta massissa. La part de dalt estava molt malmesa pels corcs. La vaig banyar amb un producte especial per tal d’erradicar-los. Tot seguit vaig embolicar tota la taula, i així la vaig deixar durant tres setmanes per garantir la mort de tots els petits cucs.

 

Després vaig polir el moblet, especialment la zona de sobre. Vaig tapar el forats amb massilla que prèviament havia tenyit amb el color de la fusta. Tot el sobre de la tauleta té una capa de tint, la resta de taula no. Després vaig fer un parell de capes de vernís setinat. Prèviament havia fet un restaurat senzill del ferro.

 

Tot seguit va venir la realització d’un petit detall de qualitat... Vaig proposar-me fer-hi una imitació de marqueteria. Primer directament  sobre la fusta vaig dibuixar les ratlles. Amb cinta vaig tapar amb molta cura les línies per fora i després vaig fer el pintat amb una combinació, en moll, de colors ocre i salmó.

Quan es va assecar vaig arrencar la cinta  i vaig fer un resseguit tot el voltant per fer destacar el detall visualment.

Després i ja un cop tot sec, vaig fer una capa final de vernís setinat a la part de sobre.

El d’aquest mes ha estat un senzill arranjament però al final també efectiu. El meu vell amic està encantat, amb paciència tot és recuperable, no hem de donar res per perdut!