Recuperant unes velles banquetes

Un temps abans de la creació d’aquest blog,  em vaig entretenir amb una banqueta dels anys setanta i li vaig acabar donant un toc diferent. El més atractiu està en el sobre d’aquesta banqueta, que va estar feta amb pintura plàstica rugosa que portava sorreta de marbre. Vaig aplicar-ho amb molt de gruix i després amb una pinta metàl·lica ho vaig ratllar. Tot seguit vaig pintar-ho amb tonalitats ocres i després vaig fer una pàtina amb tons més foscos. Vaig acabar-ho amb una capa final de vernís de color mate.

Abans

Ara

Després de varis anys, aquest mes m’he trobat de nou recuperant una vella banqueta. Aquest cop es tractava d’una banqueta atrotinada que algú, unes setmanes enrere, havia deixat perquè el camió de la deixalleria la recollís. Quan la vaig veure no vaig dubtar de portar-la cap a casa, no sense haver rebut algunes crítiques per part de la meva pròpia família... L’endemà mateix ja hi estava treballant...Tenia un nou repte per endavant!.

Punt de partida

 

Vaig començar recuperant la fusteria, arreglant zones força degradades i fent un travesser nou. 

 

Un cop polit, afinat i net amb el corró o rodet de pintar vaig combinar tocs de vermell-turquia, blanc i verd. Tot seguit amb vernís acrílic ho vaig anar enfosquint fins a trobar el to que més em va agradar.

Tot seguit vaig pintar les potes de color grogós amb pintura plàstica molt líquida, amb això vaig aconseguir fins i tot donar una mica més de sensació d’alçada a la banqueta. Les lletres de la ciutat (París) les vaig fer de la mateixa manera.

Després vaig fer un filetejat final amb el mateix color roig. Les pàtines estan fetes amb vernís acrílic a l’aigua. Igual que l’altra banqueta l’acabat final s’ha fet amb una capa de vernís setinat. Ara estic buscant un coixí que hi encaixi bé.

Resultat final

Modernitzem un moble vell

Estem davant un moble d’una cinquantena d’anys enrere. De fusta de pi de Flandes que havia estat tenyit i envernissat brillant feia temps.

Amb la polidora l’he ben afinat. A mà he polit plafons i motllures. Després ho he ben aspirat per absorbir bé la pols generada.

Tot seguit ha començat la feina de pintura. Primer he aplicat una capa de preparació blanca acrílica. Aquesta queda una mica transparent però això després permet que la capa d’esmalt posterior s’adhereixi correctament.

 

Abans d’aplicar l’esmalt, és aconsellable passar un fregador sobre la capa d’imprimació, amb cura, sense prémer massa fort.

Tot seguit he aplicat la capa d’esmalt blanc, sintètic. Ho he fet amb un rodet d’espuma petit i no a pinzell  per evitar que no es vegin massa les pinzellades i ho he deixat assecar bé.

 

La segona cap d’esmalt blanc l’he feta amb el mateix rodet. Els petits plafons els he hagut de fer a pinzell per arribar a per tot arreu bé.

El sobre pla del moble mereix una atenció especial. Després de la capa de preparació inicial va caldre massillar-lo dues vegades per dissimular bé petites patacades i foradets. Després va ser polit fins a deixar-lo ben fi. Tot seguit s’hi van aplicar dues capes més d’esmalt.

El resultat de tot plegat és un moble molt fi amb una acabat excel·lent que sembla fet amb pistola aerogràfica.

Restaurem una antiga cadireta-caminador

Aquest mes el meu objectiu ha estat recuperar una vella cadireta-caminador amb rodetes de principi de segle XX, una autèntica joia.

Primer s’ha realitzat una bona neteja amb un producte desengreixant. Tot seguit s’ha fet un tractament acurat anticarcoma, sobretot a les parts baixes de la cadireta que estaven especialment degradades pels corcs.

A les parts que estan en contacte amb el terra s’ha fet un massillat amb una massilla de poliuretà de dos components per tal de recuperar millor la peça.

Han calgut alguns arranjaments de fusteria: recuperació de la fusta que serveix de base arran de terra i també s’ha fet un travesser nou per substituir el que estava trencat just allà on el petitó o petitona posa els peus.

 

El proper pas ha estat un afinat general amb paper de vidre. Un cop fet això s’han tenyit les parts noves de fusta per igualar-les amb la resta.

En relació al dibuix que hi ha just en el cul on s’assenta la criatura, s’ha netejat amb delicadesa i s’ha afinat molt lleugerament  per aconseguir realçar una mica més la imatge que és preciosa.

Del seient en sí cap en sota la fusteria s’ha hagut de tenyir amb 3 capes perquè ha estat la zona on més intervencions s’han fet. A la resta de cadireta amb una sola capa n’hi hagut prou, aplicant-la molt suau i respectant el color mel original.

També s’han repassat totes les ratlles fosques decoratives, característiques del mobles d’aquella època,  per realçar-les.

Finalment s’ha començat el procés de vernissat:: han fet dues capes de vernís. Entre capa i capa he passat fregador d’alumini fi i ho he ben aspirat. El vernís aplicat ha estat setinat barrejat amb mat perquè el resultat final no fos exageradament lluent.

Cadireta-caminador acabada

 

Reconvertim un vell moblet de cuina en un portaclaus

Després d’un interval de temps amb certs problemes de salut torno a l’activitat. No garanteixo una entrada al bloc cada mes -com feia abans- però sí continuaré compartint els meus petits entreteniments de jubilat amb tots vosaltres.

La meva darrera feina ha estat treballar en un vell moblet de cuina, força degradat i molt greixós pel fet d’haver estat molts anys dins d’una cuina. L’objectiu ha estat reconvertir-lo en un moblet portaclaus per l’entradeta d’una casa.

Primer l’he netejat, després he decapat la part superior on hi havia la imatge d’un enciam i un nap, en realitat no pintades sinó enganxades sobre la fusta i amb una capa de vernís a sobre.

He afinat tot el moblet a mà, amb paper de vidre. Després he aplicat dues capes de pintura: una de preparació de color groc i una segona buscant la imitació a fusta, tot amb plàstic acrílic.

 

He netejat els petits penjadors i alhora he buscat una antiga clau que al final de tot he enganxat dalt el moblet. He afegit 3 petits portaclaus de plàstic, senzills, que originalment eren blancs però que he envellit amb pintura marró i diferents tons foscos imitant una mica el metàl·lic dels ganxos originals de dessota el moble.

He realitzat, tant a la part superior  com a l’inferior, un craquelé, que li aporta al moblet un tret de qualitat. He fet una primera capa d’esmalt sintètic de color granat d’assecat lent; i al cap de dues hores he aplicat directament a sobre una segona capa de pintura plàstica blanca amb el pinzell, com mal donada intencionadament, anant fent formes de “X” i evitant línies rectes. Quan l’esmalt del dessota ha començat a assecar-se ha estat quan s’ha produït aquest efecte de clivellat tan interessant.

  

A sobre el clivellat després he aplicat una pàtina amb diferents tons. Al final he vernissat tot el moble. A sobre el craquelé vernís sintètic mat, i a la resta del moble vernís sintètic setinat.

El resultat final amb el moblet instal·lat