Restaurem una antiga cadireta-caminador

Aquest mes el meu objectiu ha estat recuperar una vella cadireta-caminador amb rodetes de principi de segle XX, una autèntica joia.

Primer s’ha realitzat una bona neteja amb un producte desengreixant. Tot seguit s’ha fet un tractament acurat anticarcoma, sobretot a les parts baixes de la cadireta que estaven especialment degradades pels corcs.

A les parts que estan en contacte amb el terra s’ha fet un massillat amb una massilla de poliuretà de dos components per tal de recuperar millor la peça.

Han calgut alguns arranjaments de fusteria: recuperació de la fusta que serveix de base arran de terra i també s’ha fet un travesser nou per substituir el que estava trencat just allà on el petitó o petitona posa els peus.

 

El proper pas ha estat un afinat general amb paper de vidre. Un cop fet això s’han tenyit les parts noves de fusta per igualar-les amb la resta.

En relació al dibuix que hi ha just en el cul on s’assenta la criatura, s’ha netejat amb delicadesa i s’ha afinat molt lleugerament  per aconseguir realçar una mica més la imatge que és preciosa.

Del seient en sí cap en sota la fusteria s’ha hagut de tenyir amb 3 capes perquè ha estat la zona on més intervencions s’han fet. A la resta de cadireta amb una sola capa n’hi hagut prou, aplicant-la molt suau i respectant el color mel original.

També s’han repassat totes les ratlles fosques decoratives, característiques del mobles d’aquella època,  per realçar-les.

Finalment s’ha començat el procés de vernissat:: han fet dues capes de vernís. Entre capa i capa he passat fregador d’alumini fi i ho he ben aspirat. El vernís aplicat ha estat setinat barrejat amb mat perquè el resultat final no fos exageradament lluent.

Cadireta-caminador acabada

 

Reconvertim un vell moblet de cuina en un portaclaus

Després d’un interval de temps amb certs problemes de salut torno a l’activitat. No garanteixo una entrada al bloc cada mes -com feia abans- però sí continuaré compartint els meus petits entreteniments de jubilat amb tots vosaltres.

La meva darrera feina ha estat treballar en un vell moblet de cuina, força degradat i molt greixós pel fet d’haver estat molts anys dins d’una cuina. L’objectiu ha estat reconvertir-lo en un moblet portaclaus per l’entradeta d’una casa.

Primer l’he netejat, després he decapat la part superior on hi havia la imatge d’un enciam i un nap, en realitat no pintades sinó enganxades sobre la fusta i amb una capa de vernís a sobre.

He afinat tot el moblet a mà, amb paper de vidre. Després he aplicat dues capes de pintura: una de preparació de color groc i una segona buscant la imitació a fusta, tot amb plàstic acrílic.

 

He netejat els petits penjadors i alhora he buscat una antiga clau que al final de tot he enganxat dalt el moblet. He afegit 3 petits portaclaus de plàstic, senzills, que originalment eren blancs però que he envellit amb pintura marró i diferents tons foscos imitant una mica el metàl·lic dels ganxos originals de dessota el moble.

He realitzat, tant a la part superior  com a l’inferior, un craquelé, que li aporta al moblet un tret de qualitat. He fet una primera capa d’esmalt sintètic de color granat d’assecat lent; i al cap de dues hores he aplicat directament a sobre una segona capa de pintura plàstica blanca amb el pinzell, com mal donada intencionadament, anant fent formes de “X” i evitant línies rectes. Quan l’esmalt del dessota ha començat a assecar-se ha estat quan s’ha produït aquest efecte de clivellat tan interessant.

  

A sobre el clivellat després he aplicat una pàtina amb diferents tons. Al final he vernissat tot el moble. A sobre el craquelé vernís sintètic mat, i a la resta del moble vernís sintètic setinat.

El resultat final amb el moblet instal·lat

Neteja d'antics objectes d'aram

L’aram és coure batut, laminat o forjat en forma de xapa. Antigament peroles, olles i altres estris del parament de la cuina es feien d’aquest material ja que té una gran capacitat per mantenir l’escalfor.  També s’utilitzava per fer brasers, escalfallits, fumigadores i altres eines que eren habituals a les cases de pagès.

 

Després de tants anys la neteja d’aquests objectes se’ns pot fer realment  difícil. Aquest cop us exposo alguns trucs que us poden ser d’utilitat:

-Vinagre i sal: aplicarem una solució de sal i vinagre (1 cullerada de sal per una tassa de vinagre) a la peça i anirem fregant-ho amb cura. Si l’objecte és petit una altra opció és posar en un cassó 3 gots d'aigua, 1 cullerada de sal i 1 tassa de vinagre (hi ha qui afegeix també farina). Posem dins el cassó la peça de coure i ho fem bullir durant uns minuts, fins que la brutícia es desprèn. 

 -Llimona i sal: tallar una llimona per la meitat i afegir-hi sal a sobre. Fregar suaument la peça. També es pot fer una pasta amb el suc de llimona, i parts iguals de sal i farina o bicarbonat de sodi.

-Quètxup: solució del tot curiosa i sorprenent però també força efectiva... Aplicar a la peça de coure petites quantitats de quètxup i anar fregant.

-Bicarbonat, llimona i aigua tèbia: aquesta barreja hi ha qui diu que permet aguantar una mica més la brillantor de les peces.

-Líquid de desincrustar la calç dels banys: és realment un mètode molt efectiu com es pot observar en una de les fotografies. Cal vigilar amb les mans, millor posar-se guants i fer-ho en un lloc ventilat.

 

La neteja de l’interior d’aquests objectes de vegades és del tot complicada perquè amb els anys s’hi han acumulat restes diversos. Sol anar bé raspallar-ho amb  llana metàl·lica. Tot i així aplicar-hi una barreja de sosa càustica i aigua és una bona solució, però vigileu amb la sosa ja que és un producte altament corrosiu que pot provocar cremades a la pell, ulls...

 

En tots els casos, al final serà molt important esbandir amb aigua i sabó. Sobretot caldrà assecar-ho molt i molt bé, fet que afavorirà la no oxidació de les peces en un futur.

 

Finalment, segons quins objectes, per protegir-los de l’oxidació se’ls pot aplicar un vernís amb esprai.

Reciclem una vella tauleta trobada a les escombraries

Aquest mes he reciclat un vell moble que he trobat just al cantó del contenidor on jo habitualment aboco les deixalles a Palafrugell.

Es tracta d’una tauleta que he trobat mig desmuntada i escampada per terra al cantó dels contenidors. Un cop he aconseguit tenir tot els fragments de la mateixa el primer de tot ha estat netejar-la a fons, ho he fet amb lleixiu. Després he tornat a muntar els calaixos i tapat un forat de la part del darrera.

He hagut de elevar l’altura de la tauleta uns 10 cm. perquè em quedava massa baixa per on tinc previst posar-la.

Tot seguit he polit tota la fusta, fet que m’ha permès apreciar més clarament que es tracta d’una fusta molt bonica: roure massís.

He aplicat un producte per eliminar el corquim, el producte era de color caoba donat que el llit al cantó del qual havia de col·locar la tauleta és de caoba tot ell.  He buscat que en pintar la veta de la fusta no quedés completament tapada i per tant que aquesta lluís.

Un cop ben sec, tot seguit vaig fer una capa de vernís lluent i vaig brunyir-lo, polir-lo una mica. Vaig clavar-hi una tatxes tipus decoratiu a imitació d’altres tauletes del mateix estil. 

Tant les tatxes com les manetes dels calaixos les vaig pintar negres i vaig fer-hi una pàtina.

Finalment he aplicat dues capes de vernís setinat a tot.