Aquest mes m’he ocupat de la recuperació d’un moblet
que ha estat varis anys a l’intempèrie. El dubte d’un familiar directe era si
llençar-lo directament o intentar recuperar-lo. Evidentment us podeu imaginar
que per mi la segona opció sempre és la bona.
Un dels peus estava trencat i tota l’estructura
estava fluixa. Vaig tirar de cola i vaig anar reforçant on calia amb puntes.
Per altra part la fusta estava cremada pel sol,
sobretot la part superior que havia quedat ben resseca. Amb la polidora ho vaig
ben afinar i així vaig aconseguir que tornés a sortir el dibuix de les aigües
pròpies de la fusta.
Vaig amarar el moble amb una barreja d’oli de lli,
aiguarràs i secant líquid de cobalt, tal i com es feia antigament per protegir la fusta. Vaig aplicar tres
capes amb molt líquides. I vaig deixar que s’assequés almenys durant una
setmaneta.
Tot seguit vaig aplicar vàries capes fines i molt
diluïdes de vernís brillant aconseguint recuperar el color de mel original de
la fusta, per cert: sense cap tipus de tint!.
Al quedar sec es va aixecar una mica de repèl i vaig decidir
de tornar-ho afinar suament. Dues capes de vernís setinat per exteriors varen
suposar el final de la feina.
En relació a la rajoleta decorativa que venia amb el moble primer la vaig netejar molt bé i després vaig envellir-la amb esmalt granat tot fregant amb un drap, després s’hi va fer una capa de vernís.
Resultat final |